He sortit a perfumar el meu cos
de qui m'espera. M'he afaitat bé:
la mandíbula és terreny de bes.
Sóc una diana
que corre cap al dard,
aigua de blau-rajola de piscina
cap al nedador que ha saltat del trampolí.
Si ara fos un avió i m'estavellés,
us encegaria, en obrir la meva caixa negra,
tanta llum.
Manuel Forcano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada