Poeta nord-americà, traductor del Tirant a l’anglès, que, frèvol i malalt de mort, ha vingut de Nova York a Barcelona a dir el seu darrer adéu a Catalunya i als seus amics catalans
La nit omple amb tendresa tot racó, ara que marxes.
Fuig la ciutat que estimes
i aquest dolor nocturn ho emplena tot.
Qui sap on vas, amic? Són tan incerts el nostres passos!
Si jo no sé tan sols si amb aquest vers arribo a l’hora!
Viure, qui sap quant:
tant se me’n dóna.
Incert tu, incert jo, potser sols resta en el nostre futur una claror:
vida viscuda.
Vida viscuda i l’esplendor silent
de l’hora calma,
i els records i els amors que el vent suau s’enduu, lentíssim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada