Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 14 de novembre del 2016

Dessota els àlbers. Feliu Ventura



No et puc prometre el mar 
ni el cel ni els estels 
només et puc prometre el meu cos i sé 
que potser demà ja no estarem junts 
dessota dels àlbers.

Poesia que bressole amb els llavis 
i que em fa devot de Santa Veritat. 
La ferida que em va fer aquell dia 
Em desperta com un vers de l'Estellés.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara 
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia patrona de la vida, 
s'agenolla davant teu el meu dolor. 
Pregaria que la tipografia 
fos fidel al cal·ligrama del meu cos.

M'acompanyaves tu i sentia el teu batec encara 
I a dintre dels teus ulls he aprés a tindre una altra visió.

Poesia que bressole amb els llavis 
i m'empeny contra el futur amb decisió. 
No voldria aquesta vida meua 
sense llibertat sencera i sense tu.

No et puc prometre el mar 
ni el cel ni els estels 
només et puc prometre el meu cos i sé 
que potser demà ja no estarem junts 
dessota dels àlbers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada