T’enyoro tèbiament, sense frisances,
sense un dol de distàncies o l’angoixa
de caure resident vora el telèfon,
sense haver d’oposar-te a tots els rostres
calcigada al contrast amb l’altra gent,
sense la rauxa, sense l’aldarull,
sense més cerimònies, funerals,
disciplines o rèpliques de l’ànsia,
sense el got de cervesa amb els companys,
sense el dolor que obliga confidències,
sense el nervi aguaitant i sense crisi.
T’enyoro, més o menys, sense enyorar-te:
de tant en tant, de nit i entre silencis
convocant-te al costat del gest de sempre.
Manel Marí
Aquesta setmana ha mort, amb només 42 anys, el Poeta Manel Marí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada