Com l'heura s'arrapa al mur, així m'endinso a les esquerdes I furgo cercant una punta de sol, un encenall de vent, un sospir d'aigua. I mentre amb les ungles esgarrapo la paret densa, somio amb prats d'un verd amable, platges de sorra que acarona, cels que em permetin volar amb cos lleuger, més enllà d'extensos murs. Carme Ballús
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada