No hi ha cap metge, amor, que pugui vèncer
la febres que m’inculques com per joc.
Ets cendra que a l’entranya portes foc,
corda fluixa que et vas posant tan tensa,
que no trobo cap dard ni cap defensa,
ni cap castell roquer ni cap vil lloc
que puguin contra tu ni molt ni poc.
Homes forts ja oferiren recompensa
al valent que et retés o que d’un salt
et fes escàpol de la teva via
i pogués portar el front tan ferm, tan alt,
que tu t’avergonyissis nit i dia.
Però, amor, quan no et tinc estic malalt
i quan et tinc em fonc de malaltia.
Llorenç Moyà.
Presidi Major (1977)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada