Consells als presumits. Lluïsa Denís

Quan tu ja siguis vell, no vulguis presumir-ne

fent de jove graciós, ardent i apassionat;

que fa tristesa al cor per no dir que fa riure

donant certa amargor, si algú se n'ha adonat.

Sigues polit, correcte, amb roba que t'escaigui

elegant i seriós, segons la teva edat,

i veuràs que hi ha dones que esperen ton somriure

coneixent tu, aleshores, que encara has agradat.

I guarda dins ton pit el geni i la tristesa

perquè tothom en fuig, del que és malhumorat.

I sempre fes-te càrrec de què la jovenesa

sols pensa en divertir-se i a tu ja t'ha passat.

I així per tot on vagis hi portaràs bonança;

la teva companyia ja mai destorbarà.

I quan a la fi moris deixaràs enyorança

i la teva memòria dels teus no es borrarà.

Lluïsa Denís

Lluïsa Denís i Reverter va néixer a Barcelona l’any 1862 i va morir l’any 1946. Com tantes altres dones de la seva època, l’ombra del seu home, un personatge de la talla de Rusiñol, va mig eclipsar la figura d'aquesta polifacètica dona, autora teatral, poeta, compositora i pintora.

O, magnum mysterium. Lauridsen

Canta  el Nordic Chambe Choir

Los Nadies. Eduardo Galeano

 Sueñan las pulgas con comprarse un perro

y sueñan los nadies con salir de pobres,

que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,

que llueva a cántaros la buena suerte;

pero la buena suerte no llueve ayer,

ni hoy, ni mañana, ni nunca,

ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,

por mucho que los nadies la llamen

y aunque les pique la mano izquierda,

o se levanten con el pie derecho,

o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre,

muriendo la vida, jodidos, rejodidos.

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal,

 sino en la crónica roja de la prensa local. 

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Eduardo Galeano

Torna a venir la nit

 Torna a venir la nit

i em deixo anar la mata

de fina cabellera

damunt de les espatlles

i eixarranco les cuixes

damunt de l'estimat.

–Digues, ¿hi ha res de mi

que no et sigui adorable?

Tzu Yeh.

(poetessa xinesa , s. IV)

Avui t'envie roses i aquests versos

Avui t'envie roses i aquests versos 

que volen dir-te, amor, quanta enyorança

sent de tu quan no estàs i es petrifica

el món a poc a poc i és tot silenci.

Avui t'envie, amor, el meu amor

fet passió perenne en la firmesa

de voler-te i voler que cresca i dure

aquest camí que junts obrim de joia.

Marc GRANELL, fragment del llibre Versos per a Anna

Edicions Bromera, col·lecció <<Poesia>>, Alzira, 1998

Fuga de guineu. Alda Merini

A qui em demana
quants amors he tingut
li responc que busqui
en boscos i compti
en quantes trampes ha romàs
el meu pèl
en fuga.

Alda Merini
Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba

Ho sé tot. Alda Merini

Ho sé tot
del teu ascendent vers Venus
i de les cases que has destapat
amb tants temporals de versos. 
Cada cop que em deixaves
feia farcells i 
me n'anava a una casa vella
on em sentia desnonada dels segles. 

Em sembla que t'embriagues massa sovint, 
que prens les cuques de llum per fanals, 
que t'has divertit durant molts anys
amagant-te en el buit de les meves culpes. 
Et vull explicar
que també tu m'has fet embogir
per la simple raó 
que m'has amagat llocs, 
temps i dates de la vida teva.

No en sé res, de tu, 
i no és que ficant
la teva carn dins la meva
m'hagis dit alguna cosa. 
M'has deixat en suspens
com una hospitalització sense alta. 
Des d'aleshores cerco
el meu historial clínic
imprudentment. 

Alda Merini. 
(Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba)

Hombre pequeñito. Alfonsina Storni

Hombre pequeñito, hombre pequeñito,
Suelta a tu canario que quiere volar...
Yo soy el canario, hombre pequeñito,
Déjame saltar.

Estuve en tu jaula, hombre pequeñito,
Hombre pequeñito que jaula me das. 
Digo pequeñito porque no me entiendes,
Ni me entenderás.

Tampoco te entiendo, pero mientras tanto 
Ábreme la jaula que quiero escapar;
Hombre pequeñito, te amé media hora,
No me pidas más"

Alfonsina Storni

Rebelde. Juana de Ibarborou

 Caronte: yo seré un escándalo en tu barca.
Mientras las otras sombras recen, giman o lloren,
Y bajo tus miradas de siniestro patriarca
Las tímidas y tristes, en bajo acento, oren,

    Yo iré como una alondra cantando por el río
Y llevaré a tu barca mi perfume salvaje,
E irradiaré en las ondas del arroyo sombrío
Como una azul linterna que alumbrara en el viaje.

    Por más que tú no quieras, por más guiños siniestros
Que me hagan tus dos ojos, en el terror maestros,
Caronte, yo en tu barca seré como un escándalo.

    Y extenuada de sombra, de valor y de frío,
Cuando quieras dejarme a la orilla del río
Me bajarán tus brazos cual conquista de vándalo.

Juana de Ibarborou

Corda i Poal. Sebastià Alzamora

La llum titubejant de la llanterna,
ara que veig quin va ser el meu error,
fa bullir el mar com la cassola al forn
i il·lumina el meu nom com una cosa externa.

(Tu desprens l'olor d'una flor malalta, 
i no entenc una cosa sense l'altra)

Sebastià Alzamora