Ho sé tot
del teu ascendent vers Venus
i de les cases que has destapat
amb tants temporals de versos.
Cada cop que em deixaves
feia farcells i
me n'anava a una casa vella
on em sentia desnonada dels segles.
Em sembla que t'embriagues massa sovint,
que prens les cuques de llum per fanals,
que t'has divertit durant molts anys
amagant-te en el buit de les meves culpes.
Et vull explicar
que també tu m'has fet embogir
per la simple raó
que m'has amagat llocs,
temps i dates de la vida teva.
No en sé res, de tu,
i no és que ficant
la teva carn dins la meva
m'hagis dit alguna cosa.
M'has deixat en suspens
com una hospitalització sense alta.
Des d'aleshores cerco
el meu historial clínic
imprudentment.
Alda Merini.
(Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba)
Poesia i Música
Música i poesia,
un al dia
un al dia
dilluns, 16 de març del 2020
diumenge, 8 de març del 2020
Hombre pequeñito. Alfonsina Storni
Hombre pequeñito, hombre pequeñito,
Suelta a tu canario que quiere volar...
Yo soy el canario, hombre pequeñito,
Déjame saltar.
Suelta a tu canario que quiere volar...
Yo soy el canario, hombre pequeñito,
Déjame saltar.
Estuve en tu jaula, hombre pequeñito,
Hombre pequeñito que jaula me das.
Digo pequeñito porque no me entiendes,
Ni me entenderás.
Hombre pequeñito que jaula me das.
Digo pequeñito porque no me entiendes,
Ni me entenderás.
Tampoco te entiendo, pero mientras tanto
Ábreme la jaula que quiero escapar;
Hombre pequeñito, te amé media hora,
No me pidas más"
Ábreme la jaula que quiero escapar;
Hombre pequeñito, te amé media hora,
No me pidas más"
Alfonsina Storni
Etiquetes de comentaris:
Alfonsina Storni
Subscriure's a:
Missatges (Atom)