Vaig dir permet-me ésser el caragol
i em vares deixar ser el caragol de llengua
que traçava un camí erràtic, una morosa
espiral des del bell ull del melic, lliscant-te
l'herba menuda amb gust de moraduix salat,
la pell com els pètals d'una rosa blava
surant mansament avall d'un clar rierol d'abril
Hilari de Cara (De Cave Papam, premi Miquel Bauçà 2016)