Gronxar-te amb l’arc de Sant Martí, l’hamaca
que t’aixeca del terra entre l’alba i la posta.
Anar del nadir al zenit.
Retenir l’emoció dins d’una espurna
que és tot el que queda del dia.
Poder-ho transformar
en paraules i en silenci,
on em trobi sempre amb mi mateixa,
quan ja no hi trec ni hi poso res.
Helena Bonals.
(Poesia finalista al premi de poesia de Bigues i Riells)
Your writing resonates with authenticity, creating a genuine connection.
ResponElimina