Aunque no nos muriéramos al morirnos. Gloria Fuertes

Aunque no nos muriéramos al morirnos,
le va bien a ese trance la palabra: Muerte.

Muerte es que no nos miren los que amamos,
muerte es quedarse solo, mudo y quieto
y no poder gritar que sigues vivo.

Concert per a violí i orquestra en Mi Major op 35 (1er moviment) Korngold

Hilary Hahn toca el violí, no sé la orquestra ni la data d'enregistrament.

So in Love. Cole Porter

Cole Porter és l'autor de la música i la lletra d'aquesta cançó, que forma part del musical, basat en "la fera domada" de Shakespeare,  "Kiss me Kate"

La cantant és Rachel York.

Amor de patria. Miquel Costa i Llobera

Quan les volgudes montanyes
Dexava'l pobre catiu,
Plorant collí d'una penya
Un brotet de romaní.

Passà terres i fortunes,
Però, resant cada nit,
Besava'l pobre, besava
Un brotet de romaní.

Un dia d'hivern, les ones
Tregueren un mort ¡ay trist!
Estret en la ma tenia
Un brotet de romaní.

Suite de West Side Story. L. Bernstein

En un concert al Central Park, aquest arranjament de William Bronn.

Toca el violí Joshua Bell, i dirigeix la New York Philharmonic Orchestra William Eddins.

Oda a Espanya. Joan Maragall

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya! 

(1898)

sonata en Do M. 1er Mov. F.J. Haydn

En un concert en directe al Carnegie Hall, toca Lang Lang.

Concert per a piano i orquestra, en Sol Major, (Adagio assai, 2on temps) M. Ravel

Toca Martha Argerich, acompanyada de l'orquestra nacional de França, amb la direcció de Charles Dutoit. És un enregistrament de 1990. 

Benvolguda Núria, aquest és el meu regal d'aniversari per a tu. He estat molts dies pensar què et podia regalar. 
I trobo que aquesta és just la que et vull donar. Música francesa per a tu. Tocada per un tros de dona, com tu. Sensibilitat i fortalesa. Talment com ets tu.
Aquesta música tan etèria, tan suspesa. Com tot això que ens uneix, que sura entre tu i jo. Tot el que ens estimem i que tenim.
Que passis un feliç aniversari. T'estimo molt. 

Comiat de l'ànima. Taltabull- Guerau de Liost

Canta el Cor Jove Nacional de Catalunya, dirigeix Xavier Puig, aquesta obra tan apropiada per tal dia com avui.
El text és de Guerau de Liost:

 

Si el vent de mort visita el clos
on l’ànima es complau com un ocell en l’herba,
i el ritme de la sang enerva
com doll que volatilitza el vent,
l’ànima serva,
com una flama divergent del cos talment.
Si el contacte li falla,
pren comiat amb una revifalla,
i amorosida, gairebé deslliure,
nimba la faç malalta,
amb englantines a la galta
i violes de bosc en el somriure.
I, esperançada, escruta,
amb ulls de Fe, la paorosa ruta.

Ànima, adéu. El foc estima de l’obrador perfet.
Àvida t’obriràs perquè l’àcida llima
exhumi el teu secret.

'Ço que podies ser en la terra
caldrà que siguis a la fi.
'Ço que la vida esguerra,
la mà del foc ho torna a confegir.
Grumoll encara tèrbol de sutzures,
brolla del foc, duríssim vas,
cristall de facetes pures,
mirall de la Trina Faç.

Del cos amic la polsina
esdevindrà foc follet,
fatuïtat de joguina,
esparrifança de fred,
fins que, al so de la trompeta
de la resurrecció,
la terra serà més neta
que un tinell d’emperador.

Per la Divina Paraula
et serà parat el cos.
Ell serà com una taula,
i tu com ptixer de flors. 

L'espai de mi. Miquel Martí Pol

Vetlla l'espai de mi que et configura

i així sabràs que mai no s'interposa

entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós: t'estimo en una

dimensió de mi que no sabia

potser perquè el teu cos me l'ocultava.

Ara m'atardo amb tu sense tenir-te

pels blaus i verds lentíssims de la tarda

i pels ocres tendríssims del poema.

Nunca fue pena maior. Juan de Urrede.

Nunca fue pena mayor
ni tormento tan estraño,
que iguale con el dolor
que resçibo del engaño.

Y este conosçimiento
faze mis dias tan tristes,
en pensar el pensamiento
que por amores me distes.

Y me faze por mejor 
la muerte con menor daño
que el tormento y el dolor
que resçibo del engaño.

Magnífica interpretació de María Cristina Kiehr i Ariel Abramovich.

Alfonsina y el mar. Ariel Ramírez y Félix Luna

Demà és l'aniversari del suïcidi d'Alfonsina Storni.  He dubtat de si posar una poesia seva, o aquesta esplèndida cançó.
Sempre havia preferit la versió de Mercedes Sosa, però ara he trobat aquesta que també m'agrada molt


Toca l'Ensemble Arpegiatta, amb instruments antics. No sé qui és la cantant Aquí teniu la versió de Mercedes Sosa:

Fur Alina. Arvo Pärt

El pianista que toca és Alexander Malter

Así son. José Agustín Goytisolo

Su profesión se sabe es muy antigua
y ha perdurado hasta ahora sin variar
a través de los siglos y civilizaciones.
No conocen vergüenza ni reposo
se emperran en su oficio a pesar de las críticas
unas veces cantando
otras sufriendo el odio y la persecución
mas casi siempre bajo tolerancia.

Platón no les dio sitio en su República.

Creen en el amor
a pesar de sus muchas corrupciones y vicios
suelen mitificar bastante la niñez
y poseen medallones o retratos
que miran en silencio cuando se ponen tristes.
Ah curiosas personas que en ocasiones yacen
en lechos lujosísimos y enormes
pero que no desdeñan revolcarse
en los sucios jergones de la concupiscencia
sólo por un capricho.

Le piden a la vida más de lo que ésta ofrece.

Difícilmente llegan a reunir dinero
la previsión no es su característica
y se van marchitando poco a poco
de un modo algo ridículo
si antes no les dan muerte por quién sabe qué cosas.
Así son pues los poetas
las viejas prostitutas de la Historia.

Will you still love me tomorrow? Amy Winehouse

Pobre joguina trencada… m'encantava Amy Winehouse

La lletra de la cançó:
Tonight you're mine completely
You give your love so sweetly
Tonight the light of love is in your eyes
Will you love me tomorrow?

Is this a lasting treasure
Or just a moment's pleasure?
Can I believe the magic of your sighs?
Will you still love me tomorrow?

Tonight with words unspoken
And you say that I'm the only one, the only one, yeah
But will my heart be broken
When the night meets the morning star?

I'd like to know that your love
Is love I can be sure of
So tell me now, cause I won't ask again
Will you still love me tomorrow?
Will you still love me tomorrow?