Dins una casa de pagès,
per l'infantó que hi fa l'entrada,
han adobat el rústic bres
d'antiga fusta mig corcada
La pobra mare, que es desviu
perquè el fillet més be hi estiga,
com una aucella al fer son niu
busques cercà per la garriga
Mes, de quina herba les trià?
d'aritja, arreu tan espinosa
i allò de molles servirà
baix d'una pell forta i llanosa
La pell en doble de moltó,
matalasset de llana fina,
serà més blana a l'infantó
damunt l'aplec de tanta espina
Ai! aqueix bres, amable niu
fet per l'amor i l'indigència,
un símbol és ben expressiu
de nostra sort en l'existència
Rams de dolor que ocults estan
a l'innocent fan goig encara...
Oh! i fer d'espines un niu blan,
vetaquí l'art d'un cor de mare!
Miquel Costa i Llobera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada