Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dijous, 9 de desembre de 2010

La Higuera- Juana de Ibarbourou


Porque es áspera y fea,
porque todas sus ramas son grises,
yo le tengo piedad a la higuera.

En mi quinta hay cien árboles bellos,
ciruelos redondos,
limoneros rectos
y naranjos de brotes lustrosos.

En las primaveras,
todos ellos se cubren de flores
en torno a la higuera.

Y la pobre parece tan triste
con sus gajos torcidos que nunca
de apretados capullos se viste...

Por eso,
cada vez que yo paso a su lado,
digo, procurando
hacer dulce y alegre mi acento:
«Es la higuera el más bello
de los árboles todos del huerto».

Si ella escucha,
si comprende el idioma en que hablo,
¡qué dulzura tan honda hará nido
en su alma sensible de árbol!

Y tal vez, a la noche,
cuando el viento abanique su copa,
embriagada de gozo le cuente:

¡Hoy a mí me dijeron hermosa!

(Buscant informació sobre aquest poema he llegit que la figuera de la qual parla aquesta poeta, va morir fa poc. Tenia 150 anys, i en el poble tothom la coneixia com "la higuera Juana")

2 comentaris:

  1. Hola Maria: M'ha emocionat llegir aquest poema de nou. Vaig viure 8 anys a l' Uruguai i he anat moltes vegades a la ciutat de Juana de Ibarbourou, he visitat casa seva, he vist la famosa olivera i també he sentit recitar moltes vegades aquest poema. La meva dona, que és uruguiana, el recita sempre perquè a l'escola els hi feien aprendre de memòria.
    Gràcies , Maria, per brindar-nos aquest bonic poema dedicat a " la áspera y fea" olivera.

    ResponElimina
  2. Hola Jaume.
    Juana de Ibarbourou és una de les meves poetes preferides, i tinc programat que varis dels seus poemes es vagin publicant.
    No entenc com no és més coneguda. Té una sensibilitat molt especial. Però clar, és dona, i d'un país poc poderós. Potser per això no és gaire coneguda.

    ResponElimina