Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dissabte, 30 d’abril del 2011

Perhaps love- John Denver


(...)
Perhaps love is like the ocean
Full of conflict full of pain
Like a fire when its cold outside
Or thunder when it rains
If I should live forever
And all my dreams come true
My memories of love will be of you
(...)

divendres, 29 d’abril del 2011

A un hombre de gran nariz- Quevedo


A un hombre de gran nariz

Erase un hombre a una nariz pegado,
érase una nariz superlativa,
érase una alquitara medio viva,
érase un peje espada mal barbado;

era un reloj de sol mal encarado,
érase un elefante boca arriba,
érase una nariz sayón y escriba,
un Ovidio Nasón mal narigado.

Erase el espolón de una galera,
érase una pirámide de Egito,
las doce tribus de narices era;

érase un naricísimo infinito
frisón archinariz, caratulera,
sabañón garrafal, morado y frito.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Concierto de Aranjuez- 2on temps- Joaquín Rodrigo

Pedro Javier González, Guitarra.
Orquestra Filarmònica Nacional de Russia,
Vladimir Simkin, director.
III Festival Internacional de Nadal, catedral catòlica de Moscú.
29 de desembre de 2010

M'ha agradat més aquesta versió que l'altra, clàssica, de Paco de Lucía:

dimarts, 26 d’abril del 2011

diumenge, 24 d’abril del 2011

dissabte, 23 d’abril del 2011

Via, veritas et vita- Amado Nervo


Ver en todas las cosas
del Espíritu incógnito las huellas;
contemplar
sin cesar,
en las diáfanas noche misteriosas,
la santa desnudez de las estrellas...
¡Esperar!
¡Esperar!
¿Qué? ¡Quién sabe! Tal vez una futura
y no soñada paz... Sereno y fuerte,
correr esa aventura
sublime y portentosa de la muerte.

Mientras, amarlo todo... y no amar nada,
sonreír cuando hay sol y cuando hay brumas;
cuidar de que en el áspera jornada
no se atrofien las alas, ni oleada
de cieno vil ensucie nuestras plumas.

Alma: tal es la orientación mejor,
tal es el instintivo derrotero
que nos muestra un lucero
interior.

Aunque nada sepamos del destino,
la noche a no temerlo nos convida.
Su alfabeto de luz, claro y divino,
nos dice: «Ven a mí: soy el Camino,
la Verdad y la Vida.»

dijous, 21 d’abril del 2011

Aquell nen que no va néixer- Jaume Pubill


Aquell nen que no va néixer a vegades torna.

Torna de molt lluny i s’instal·la dins el cor i el cap
de la mare a qui encara li plora l’ànima….
i li demana contes i cançons….
i mirades tendres…
i abraçades llargues.


Aquell nen que no va néixer a vegades torna…
i demana jugar una estona…
i que l’ajudin a fer els deures…
i que el portin a jugar a futbol…
i que li facin un plat d’aquells espaguetis que tant li agraden.

Aquell nen que no va néixer…
ha entrat a la universitat…
ara està enamorat d’una noia molt maca….
i comença a treballar i a patir per les coses que veu…
a patir per un món que no li agrada.


Aquell nen que no va néixer …
somia somnis impossibles…
i necessita explicar-los a algú a cau d’orella….
i torna sovint per dir-li a sa mare que no pateixi…
que ell és feliç en la seva no-vida, en el seu no-res…..
en el seu cel llunyà d’estances càlides i felices…
i quan torna li diu que l’estima molt…
que ha de mirar d’oblidar i de seguir endavant…
i que la vida continua i que ha de ser feliç.



Aquell nen que no va néixer…
quan torna silenciosament i en qualsevol moment…
dóna les gràcies a la seva mare per tot…
per tot l’amor que li va donar…
per la cura que va tenir d’ell en aquell curt temps…
per tot el que van compartir junts…

i li diu: Gràcies, mare!

dimecres, 20 d’abril del 2011

A Jesús Crucificado. Fray Miguel de Guevara


No me mueve, mi Dios, para quererte,
el cielo que me tienes prometido,
ni me mueve el infierno tan temido
para dejar por eso de ofenderte.

Tú me mueves, Señor: muéveme el verte
clavado en una cruz y escarnecido,
muéveme el ver tu cuerpo tan herido,
muévenme tus afrentas y tu muerte.

Muéveme en fin tu amor, de tal manera
que aunque no hubiera cielo yo te amara
y aunque no hubiera infierno te temiera.

No tienes que me dar porque te quiera,
porque aunque lo que espero no esperara
lo mismo que te quiero te quisiera.

Fray Miguel de Guevara

1585?-1646?

dissabte, 9 d’abril del 2011

divendres, 8 d’abril del 2011

Amor constante más allá de la muerte. Quevedo

AMOR CONSTANTE MÁS ALLÁ DE LA MUERTE

Cerrar podrá mis ojos la postrera
Sombra que me llevare el blanco día,
Y podrá desatar esta alma mía
Hora, a su afán ansioso lisonjera;

Mas no de esotra parte en la ribera
Dejará la memoria, en donde ardía:
Nadar sabe mi llama el agua fría,
Y perder el respeto a ley severa.

Alma, a quien todo un Dios prisión ha sido,
Venas, que humor a tanto fuego han dado,
Médulas, que han gloriosamente ardido,

Su cuerpo dejará, no su cuidado;
Serán ceniza, mas tendrá sentido;
Polvo serán, mas polvo enamorado.

dijous, 7 d’abril del 2011

Amor que tens ma vida- (atribuït a Thinot Arbreau)

AMOR QUE TENS MA VIDA
Amor que tens ma vida captiva en ton mirar,
ton cor m’atrau i em crida qui no et sabrà estimar.
Si tu no em dons conhort m’espera ja la mort,
si tu no em dons conhort m’espera ja la mort.

Apropa’t bella rosa apropa’t amor meu,
no siguis desdenyosa ja que el amor és teu.
No patiré mai més si vols donar-me un bes,
no patiré mai més si vols donar-me un bes.

Donzella graciosa besant-te vull morir,
Qui el goig de ta besada podria resistir?
Oh flor dels meus delits florida en mos sentits,
oh flor dels meus delits florida en mos sentits

Primer veuràs cansades les ones recular
I el sol de llums daurades deixar d’il·luminar.
Ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment,
ans que el meu pensament t’ho oblidi un sol moment


lletra original:
Belle qui tiens ma vie
Captive dans tes yeulx,
Qui m'as l'ame ravie
D'un soubz-ris gracieux,
Viens tost me secourir
Ou me fauldra mourir.
Pourquoy fuis tu mignarde
Si je suis pres de toy,
Quand tes yeulx je regarde
Je me perds dedans moy
Car tes perfections
Changent mes actions.

Approche donc ma belle
Approche toy mon bien,
Ne me sois plus rebelle
Puis que mon coeur est tien,
Pour mon mal appaiser,
Donne moy un baiser.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Els amants- Vicent-Andrés Estellés

La carn vol carn (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

dilluns, 4 d’abril del 2011

Poema per a un fris. Joan Margarit

Era un dibuix en un paper tan fi
que se l'endugué el vent. De la finestra
més alta fins ben lluny, carrers, la mar:
el temps que mai no recuperaré.
L'he buscat per les platges a l'hivern,
quan fa més llàstima un dibuix perdut.
He seguit els camins de tots els vents.
Era el dibuix a llapis d'una noia.
Com l'he buscat, Senyor.

diumenge, 3 d’abril del 2011

dissabte, 2 d’abril del 2011

Rima VII- G.A. Bécquer

VII
Del salón en el ángulo oscuro,
de su dueña tal vez olvidada,
silenciosa y cubierta de polvo,
veíase el arpa.
¡Cuánta nota dormía en sus cuerdas,
como el pájaro duerme en las ramas,
esperando la mano de nieve
que sabe arrancarlas!
¡Ay!, pensé; ¡cuántas veces el genio
así duerme en el fondo del alma,
y una voz como Lázaro espera
que le diga «Levántate y anda»!

divendres, 1 d’abril del 2011

Caminante, son tus huellas- Antonio Machado

Caminante, son tus huellas

el camino nada más;

caminante no hay camino

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino,

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino,

sino estelas en la mar