Poesia i Música
un al dia
dissabte, 31 de desembre del 2011
Nadal. Pere Casaldáliga
per descobrir, acollir i anunciar
el Déu-amb-nosaltres, avui, aquí;
segons Mateu, capítol 25.
Qui s'entén amb els pobres
pot entendre's amb Déu.
Només així, fet infant,
fet Déu vingut a menys,
podríem trobar-te,
diàriament nostre,
entre Betlem i la Pasqua,
Jesús, el de Natzaret.
Any Nou, Temps Nou,
alternatiu
en Política, en Economia, en Religió.
Contra els grans projectes de mort,
el gran projecte de la Vida.
Contra el consumisme depredador
entre armes i agrotòxics,
consumim indignació
amb tendresa i militància.
Visquem en Sumak Kawsay.
Terra i Pau pel Poble Palestí,
pel Poble Kaiowá Guarani,
per tots els pobles indígenes i quilombolas,
per totes les migracions del món,
pels milions de gent humana
condemnada a la fam...
Malgrat totes les crisis,
si podem bressar Déu
entre els braços de Maria i Josep,
no hi ha motiu per tenir por.
Déu és a l'abast
de la nostra Esperança.
divendres, 30 de desembre del 2011
Aniversari. Manel
dijous, 29 de desembre del 2011
Nadala. Miquel Martí i Pol
A Tomàs Roig i Llop
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
se la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Quan érem innocents. Montserrat Carol
vivíem en una casa encimbellada de merlets,
una casa màgica,
amb cambres i golfes misterioses,
sadollades d’històries
que mai no coneguérem del tot.
Al jardí es descabdellaven les roses
i les glicines envellutaven l’enreixat
amb ramells enfiladissos.
A voltes, la tempesta colpia la plana,
esberlant, embravida,
els sarments fruitosos que cruixien estremits.
Llavors ens amarava la tristesa
i el cor s’arraulia en el llibre que embruixava el pensament.
Quan érem innocents,
cercàvem entre l’herbei
el trèvol sortós
i, enlairant els braços,
esbatanàvem les mans
per arrabassar del cel les estrelles fugisseres.
Quan érem innocents,
tot teixint i desteixint somnis,
trenàrem el destí amb brins de seda,
ignorant que aquell tapís meravellós
es marciria com la innocència que acolorí
les glicines i les roses del jardí.
dimarts, 27 de desembre del 2011
Quem vidistes pastores. Francis Poulenc
dilluns, 26 de desembre del 2011
Nadal (Fragment) Joan Maragall
NADAL
(fragments)
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal
i el cor el vol nu i glacial...
Neix l'hivern cantant les glòries
d'una verge amb manto blau
que al sentí's plena de gràcia
baixa els ulls, junta les mans
i es posa a adorar Déu
en son ventre virginal...
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal.
En les nits de desembre -tan llargues!-
els pastors s'estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...
I en el cel hi ha l'estrella d'Orient.
En les nits de desembre -tan llargues!-
entre el vent i invisibles remors,
que n'hi caben de vols d'àngel
en els sòmits dels pastors!
Van els àngels per la terra
i pel cel les resplendors.
Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
pro al cor de la nit d'hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de la mitjanit
tot aucell ha refilat,
i tota l'herba ha florit,
i Jesús és nat.
diumenge, 25 de desembre del 2011
Nadal. Carles Riba
d’un flamareig que el llop no entén;
Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;
Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!
Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!
La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!
Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;
Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;
Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!
(Carles Riba)
dissabte, 24 de desembre del 2011
Tecum principium. (de l'oratori de Nadal) Saint-Saens
divendres, 23 de desembre del 2011
(sense títol) Cristina Peri Rossi
te lo juro
que lloviera en esta ciudad
sin ti
y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo
sin mí
llueve sobre la misma ciudad
Quizá tengas el cabello mojado
el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo
me inundan los recuerdos de ti
discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.
Cristina Peri Rossi
dijous, 22 de desembre del 2011
Quintet amb clarinet, quart temps (Allegretto con variazioni) Mozart
dimecres, 21 de desembre del 2011
Quintet amb clarinet, tercer temps, (minuet) Mozart.
dimarts, 20 de desembre del 2011
Quintet amb clarinet, segon temps (Larghetto) Mozart
dilluns, 19 de desembre del 2011
Quintet amb clarinet (1er temps) Mozart
diumenge, 18 de desembre del 2011
Besame mucho. Consuelito Velazquez
dissabte, 17 de desembre del 2011
All I ask of you (d'El fantasma de l'òpera) Andrew Lloyd Webber
Perdoneu l'excès de sucre, és aquest punt de romàntica incorregible que tinc.
M'encanta la música Andrew Lloyd Webber, i m'entendreix la desesperació de la bèstia enamorada de la bella.
Us ho he hagut de posar en dos enllaços separats.
divendres, 16 de desembre del 2011
(Sense títol) Care Santos
dimecres, 14 de desembre del 2011
Vals nº 3. Shostakovitx
Toquen Emmanuel Pahud Flauta
Paul Meyer, Clarinet
i Eric Le Sage, Piano.
dimarts, 13 de desembre del 2011
Apasionadamente. Gabriel Celaya
¡Y tanto, y tanto te amo
que mis palabras mueren
en un rumor de besos sin descanso!
¡Y tanto todavía que mis manos
no te hallan al tocarte!
¡Tanto y tan sin descanso,
que fluyo, y fluyo, y fluyo,
y es solamente llanto!
dilluns, 12 de desembre del 2011
Concert per a violoncel i orquestra (4rt temps) Elgar.
Allegro-moderato-Allegro ma non tropo
Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997
Darrer temps del concert que us he anat penjant aquests dies.
diumenge, 11 de desembre del 2011
Concert per a violoncel i orquestra (3er temps) Elgar.
Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997
Tercer moviment del concert, Adagio. Els dos primers els teniu en les dues entrades anteriors.
dissabte, 10 de desembre del 2011
Concert per a violoncel i orquestra (2on temps) Elgar.
Segon moviment del concert: Lento-Allegro molto
Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997
divendres, 9 de desembre del 2011
Concert per a violoncel i orquestra (1er temps) Elgar.
Adagio-Moderato
Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997
dijous, 8 de desembre del 2011
Santa Maria- Poema/oració (Casaldáliga)
María de Nazaret,
esposa prematura de José el carpintero,
aldeana de una colonia siempre sospechosa,
campesina anónima de un valle del Pirineo,
rezadora sobresaltada de la Lituania prohibida,
indiecita masacrada de El Quiché,
favelada de Río de Janeiro,
negra segregada en el Apartheid,
harijan de la India,
gitanilla del mundo;
obrera sin cualificación, madre soltera,
monjita de clausura;
niña, novia, madre, viuda, mujer.
Cantadora de la Gracia que se ofrece a los pequeños,
porque sólo los pequeños saben acogerla;
profetisa de la Liberación que solamente los pobres conquistan,
porque sólo los pobres pueden ser libres:
queremos crecer como tú,
queremos orar contigo,
queremos cantar tu mismo Magníficat.
Enséñanos a leer la Biblia -leyendo a Dios-
como tu corazón la sabía leer,
más allá de la rutina de las sinagogas
y a pesar de la hipocresía de los fariseos.
Enséñanos a leer la Historia
-leyendo a Dios, leyendo al hombre-
como la intuía tu fe,
bajo el bochorno de Israel oprimido,
frente a los alardes del Imperio Romano.
Enséñanos a leer la Vida
-leyendo a Dios, leyéndonos-
como la iban descubriendo tus ojos,
tus manos, tus dolores, tu esperanza.
Enséñanos aquel Jesús verdadero,
carne de tu vientre, raza de tu pueblo,
Verbo de tu Dios;
más nuestro que tuyo,
más del pueblo que de casa,
más del mundo que de Israel,
más del Reino que de la Iglesia.
Aquel Jesús que, por el Reino del Padre,
se arrancó de tus brazos de madre
y se entregó a la muchedumbre,
solo y compasivo, poderoso y servidor,
amado y traicionado,
fiel ante los sueños del Pueblo,
fiel contra los intereses del Templo,
fiel bajo las lanzas del Pretorio,
fiel hasta la soledad de la muerte
Enséñanos a llevar ese Jesús verdadero
por los callados caminos del día a día,
en la montaña exultante de las celebraciones,
junto a la prima Isabel,
y a la faz de nuestros pueblos abatidos que,
a pesar de todo, Lo esperan.
María nuestra del Magníficat,
queremos cantar contigo,
¡María de nuestra Liberación!
Contigo proclamamos la grandeza del Señor,
que es el único grande,
y en ti nos alegramos contigo,
porque, a pesar de todo,
Él nos salva.
Contigo cantamos, María, exultantes de gratuidad,
porque Él se fija en los insignificantes;
porque su poder se derrama sobre nosotros
en forma de amor;
porque Él es siempre fiel,
igual en nuestras diversidades,
único para nuestra comunión,
de siglo en siglo, de cultura en cultura,
de persona en persona;
porque su brazo interviene históricamente
-por intermedio de nuestros brazos,
inseguros pero libres-
y porque un día intervendrá, definitivamente Él;
porque es Él quien desbarata los proyectos de las transnacionales
y sostiene la fe de los pequeños
que se organizan para sobrevivir humanamente;
porque vacía de lucros los cofres de los capitalistas
y abre espacios comunitarios
para el plantío, la educación y la fiesta
en favor de los desheredados;
porque derriba de su trono a todos los dictadores
y sostiene la marcha de los oprimidos
que rompen estructuras en busca de la Liberación;
porque sabe personar a su sierva, la Iglesia,
siempre infiel creyéndose señora,
siempre amada escogida, sin embargo,
por causa de la Alianza que El hizo un día
con la sangre de Jesús.
María de Nazaret, cantadora del Magníficat,
servidora de Isabel:
¡quédate también con nosotros,
que está por llegar el Reino!;
quédate con nosotros, María,
con la humildad de tu fe, capaz de acoger la Gracia;
quédate con nosotros,
con el Verbo que iba creciendo en ti,
humano y Salvador, judío y Mesías,
Hijo de Dios e hijo tuyo,
nuestro Hermano,Jesús.
dimecres, 7 de desembre del 2011
dimarts, 6 de desembre del 2011
(Sense títol) Susana Benet
dilluns, 5 de desembre del 2011
Ardent Himne. Bartomeu Rosselló-Pòrcel
i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,
per damunt les escales del vent, cavalls de somni.
S'eleven a fogueres abrivades,
mouen el fum vermell i la tenebra roja
i empenyen els reflexos de l'incendi.
Arriben a les nits que bateguen de foc,
corren per diamants cremats, arena, cendra.
Per les ones roents del paradís,
volen damunt les flames afuades.
Homes alats de llargues cabelleres combaten
amb l'espasa del vent i de la llum.
diumenge, 4 de desembre del 2011
Cançó a Mahalta. Màrius Torres
CANÇÓ A MAHALTA
Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.
Març 1937
dissabte, 3 de desembre del 2011
Un corazón de harina debieras ser. Luisa Castro
debieras ser.
Toda de harina por dentro
y por fuera de hierro.
Que la lluvia y el viento y todo lo que va hendiendo
cada capa de piel
lo sepulte un blando corazón de harina,
lo guarde un cajón secreto.
Nada pase hacia dentro
que no atraviese la dura armazón de hierro.
Quede en la corteza lo que el corazón no ama,
no pase hacia dentro lo que rompe el corazón.
Luisa Castro
divendres, 2 de desembre del 2011
Romança per a violí i orquestra nº 1 (op. 40) Beethoven
Toca el genial Oistrakh, no se quina orquestra és.
Fa temps us vaig posar la segona romança, en una reducció per a piano i violí. La podeu escoltar aquí.
dijous, 1 de desembre del 2011
Turba mirum(Requiem) Mozart
christa ludwig contralt
peter schreier tenor
walter berry baix
karl bohm director
orquesta simfònica de Viena