Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dissabte, 31 de desembre del 2011

Nadal. Pere Casaldáliga

Nadal, un Nadal altre:
per descobrir, acollir i anunciar
el Déu-amb-nosaltres, avui, aquí;
segons Mateu, capítol 25.
Qui s'entén amb els pobres
pot entendre's amb Déu.

Només així, fet infant,
fet Déu vingut a menys,
podríem trobar-te,
diàriament nostre,
entre Betlem i la Pasqua,
Jesús, el de Natzaret.

Any Nou, Temps Nou,
alternatiu
en Política, en Economia, en Religió.
Contra els grans projectes de mort,
el gran projecte de la Vida.
Contra el consumisme depredador
entre armes i agrotòxics,
consumim indignació
amb tendresa i militància.
Visquem en Sumak Kawsay.

Terra i Pau pel Poble Palestí,
pel Poble Kaiowá Guarani,
per tots els pobles indígenes i quilombolas,
per totes les migracions del món,
pels milions de gent humana
condemnada a la fam...

Malgrat totes les crisis,
si podem bressar Déu
entre els braços de Maria i Josep,
no hi ha motiu per tenir por.
Déu és a l'abast
de la nostra Esperança.

divendres, 30 de desembre del 2011

Aniversari. Manel

Contenta que em permetis habitar els teus desitjos, prego que per molts anys puguem celebrar el teu aniversari junts.

dijous, 29 de desembre del 2011

Nadala. Miquel Martí i Pol

A Tomàs Roig i Llop

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l'Infant
i els tres Reis i l'estrella.
Hem obert innombrables camins,
tots d'adreça a la Cova,
amb corrues de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
se la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.
I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.

dimecres, 28 de desembre del 2011

Quan érem innocents. Montserrat Carol

Quan érem innocents,
vivíem en una casa encimbellada de merlets,
una casa màgica,
amb cambres i golfes misterioses,
sadollades d’històries
que mai no coneguérem del tot.
Al jardí es descabdellaven les roses
i les glicines envellutaven l’enreixat
amb ramells enfiladissos.
A voltes, la tempesta colpia la plana,
esberlant, embravida,
els sarments fruitosos que cruixien estremits.
Llavors ens amarava la tristesa
i el cor s’arraulia en el llibre que embruixava el pensament.
Quan érem innocents,
cercàvem entre l’herbei
el trèvol sortós
i, enlairant els braços,
esbatanàvem les mans
per arrabassar del cel les estrelles fugisseres.
Quan érem innocents,
tot teixint i desteixint somnis,
trenàrem el destí amb brins de seda,
ignorant que aquell tapís meravellós
es marciria com la innocència que acolorí
les glicines i les roses del jardí.

dilluns, 26 de desembre del 2011

Nadal (Fragment) Joan Maragall

NADAL
(fragments)

Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal
i el cor el vol nu i glacial...

Neix l'hivern cantant les glòries
d'una verge amb manto blau
que al sentí's plena de gràcia
baixa els ulls, junta les mans
i es posa a adorar Déu
en son ventre virginal...
Caieu, fulles; caieu, fulles,
que ja s'acosta Nadal.

En les nits de desembre -tan llargues!-
els pastors s'estan sols entre el vent,
contemplant la foscor de la terra...
I en el cel hi ha l'estrella d'Orient.
En les nits de desembre -tan llargues!-
entre el vent i invisibles remors,
que n'hi caben de vols d'àngel
en els sòmits dels pastors!
Van els àngels per la terra
i pel cel les resplendors.
Prova el fred de fer-se etern,
la tenebra també ho prova,
pro al cor de la nit d'hivern
se bada la Bona Nova;
i al punt de la mitjanit
tot aucell ha refilat,
i tota l'herba ha florit,
i Jesús és nat.

diumenge, 25 de desembre del 2011

Nadal. Carles Riba

Nadal glaçat – Nadal ardent
d’un flamareig que el llop no entén;

Nadal adust – Nadal en flor
d’un bell Infant nat sense plor;

Nadal cruel – Nadal que riu
amb l’orb i el pobre i el captiu!

Tot era clos, tothom dormia
quan va esclafir el cant vehement;
un dels pastors, tocat pel vent,
va destriar la melodia
i va fer el crit que ens reunia:
Nadal, Nadal!

La Verge ha dit que si al Pare,
Déu és humà, Déu és germà;
no serà mai que es digui en va
Mare de Déu i nostra Mare
a la que és Mare sense tara.
Nadal, Nadal!

Nadal encès! l’amor és trist
només per qui l’Amor no ha vist;

Nadal gemat! qui s’ofereix
a la Naixença, refloreix;

Nadal joiós! qui viu minvat
no hi morirà, si ha mai cridat
Nadal, Nadal!

(Carles Riba)

dissabte, 24 de desembre del 2011

Tecum principium. (de l'oratori de Nadal) Saint-Saens

Toca la Bachorchester deMainz, dirigeix Diethard Hellmann, no se qui són els solistes vocals, em disculpo, però penso que la versió és molt bona.

divendres, 23 de desembre del 2011

(sense títol) Cristina Peri Rossi

No quisiera que lloviera
te lo juro

que lloviera en esta ciudad

sin ti

y escuchar los ruidos del agua
al bajar
y pensar que allí donde estás viviendo

sin mí

llueve sobre la misma ciudad

Quizá tengas el cabello mojado

el teléfono a mano
que no usas
para llamarme
para decirme
esta noche te amo

me inundan los recuerdos de ti

discúlpame,
la literatura me mató
pero te le parecías tanto.

Cristina Peri Rossi

dijous, 22 de desembre del 2011

Quintet amb clarinet, quart temps (Allegretto con variazioni) Mozart

Acabo aquí l'audició del quintet amb clarinet de Mozart. Els interprets són, com en les altres audicions, el Quartet Hagen amb Sabine Meyer al clarinet

dilluns, 19 de desembre del 2011

Quintet amb clarinet (1er temps) Mozart

Toca el quartet Hagen, amb Sabine Meyer al clarinet.
Els propers dies trobareu els següents moviments.

diumenge, 18 de desembre del 2011

Besame mucho. Consuelito Velazquez

Canta Cesaria Evora, in memoriam.
Per cert, una anècdota. Aquesta cançó la va escriure una compositora mexicana molt jove... molt abans del seu primer petó.

dissabte, 17 de desembre del 2011

All I ask of you (d'El fantasma de l'òpera) Andrew Lloyd Webber



Perdoneu l'excès de sucre, és aquest punt de romàntica incorregible que tinc.
M'encanta la música Andrew Lloyd Webber, i m'entendreix la desesperació de la bèstia enamorada de la bella.
Us ho he hagut de posar en dos enllaços separats.

divendres, 16 de desembre del 2011

(Sense títol) Care Santos



Hay un lugar
junto a Bryan Park
en la Sexta con 42
en que una vez a Elia,
de seis años,
se le cayó una bola de helado
apenas sin probar.
Fue en uno de esos pasos
de peatones apresurados
en que una cuenta atrás,
desde el semáforo, amenaza
con lo peor de un mundo
de muchedumbres, prisas
y ciudades hermosas que nadie
se detiene a mirar.
Elia trastabilló
y la bola, nívea y dulce,
fue a dar en mitad de esa avenida
que todos llaman De las Américas.
Toda Nueva York se detuvo
en ese instante
a escuchar el lamento de una niña
preciosa como un sueño imposible
que acababa de ver una ilusión
estrellarse contra el asfalto ardiente.

Mas Elia miró el helado
como quien ve el final de un tiempo,
una quimera derritiéndose al sol,
un nevermore,
un goodbye love
y lloró lágrimas verdaderas
que abrieron una grieta, larga y recta
en la piedra dura sobre la que se cimentó
esta ciudad de locos,
del Lower hasta la 140.

Luego, Elia miró al frente
olvidó el percance
pensó en la milésima parte
de lo bueno y lo malo
que la vida habrá de depararle,
clasificó el asunto de la bola de helado
en el lugar correspondiente,
resolvió que no había para tanto
y echó a andar, decidida,
hacia donde el semáforo
amenazaba con el apocalipsis.

Elia aprendió a vivir
un poco, o tal vez mucho,
en esta Sexta con 42
junto a Bryan Park
por donde no consigo
pasar sin recordarla.
También yo recibí una lección,
de su mirada:
es así, dijo Elia,
como haremos que el futuro no duela.


Hoy, dos años después,
en mi memoria sigue
aquella bola helada derritiéndose
bajo el sol infernal de Nueva York
y aquellos ojos negros que me dicen:
cuando el sueño se acaba,
mamá,
siempre nos queda
un billete de vuelta a lo único que importa.

dimecres, 14 de desembre del 2011

dimarts, 13 de desembre del 2011

Apasionadamente. Gabriel Celaya


¡Y tanto, y tanto te amo
que mis palabras mueren
en un rumor de besos sin descanso!

¡Y tanto todavía que mis manos
no te hallan al tocarte!

¡Tanto y tan sin descanso,
que fluyo, y fluyo, y fluyo,
y es solamente llanto!

dilluns, 12 de desembre del 2011

Concert per a violoncel i orquestra (4rt temps) Elgar.


Allegro-moderato-Allegro ma non tropo
Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997
Darrer temps del concert que us he anat penjant aquests dies.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Concert per a violoncel i orquestra (3er temps) Elgar.


Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997
Tercer moviment del concert, Adagio. Els dos primers els teniu en les dues entrades anteriors.

dissabte, 10 de desembre del 2011

Concert per a violoncel i orquestra (2on temps) Elgar.


Segon moviment del concert: Lento-Allegro molto
Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997

divendres, 9 de desembre del 2011

Concert per a violoncel i orquestra (1er temps) Elgar.


Adagio-Moderato
Yo-yo Ma,- Violoncel
Daniel Baremboin, Director
Orquestra Simfònica de Chicago.
Enregistrament del 1997

dijous, 8 de desembre del 2011

Santa Maria- Poema/oració (Casaldáliga)

¡Santa María de nuestra liberación!
María de Nazaret,
esposa prematura de José el carpintero,

aldeana de una colonia siempre sospechosa,
campesina anónima de un valle del Pirineo,
rezadora sobresaltada de la Lituania prohibida,
indiecita masacrada de El Quiché,
favelada de Río de Janeiro,
negra segregada en el Apartheid,
harijan de la India,
gitanilla del mundo;
obrera sin cualificación, madre soltera,
monjita de clausura;
niña, novia, madre, viuda, mujer.
Cantadora de la Gracia que se ofrece a los pequeños,
porque sólo los pequeños saben acogerla;
profetisa de la Liberación que solamente los pobres conquistan,
porque sólo los pobres pueden ser libres:
queremos crecer como tú,
queremos orar contigo,
queremos cantar tu mismo Magníficat.
Enséñanos a leer la Biblia -leyendo a Dios-
como tu corazón la sabía leer,
más allá de la rutina de las sinagogas
y a pesar de la hipocresía de los fariseos.
Enséñanos a leer la Historia
-leyendo a Dios, leyendo al hombre-
como la intuía tu fe,
bajo el bochorno de Israel oprimido,
frente a los alardes del Imperio Romano.
Enséñanos a leer la Vida
-leyendo a Dios, leyéndonos-
como la iban descubriendo tus ojos,
tus manos, tus dolores, tu esperanza.
Enséñanos aquel Jesús verdadero,
carne de tu vientre, raza de tu pueblo,
Verbo de tu Dios;
más nuestro que tuyo,
más del pueblo que de casa,
más del mundo que de Israel,
más del Reino que de la Iglesia.
Aquel Jesús que, por el Reino del Padre,
se arrancó de tus brazos de madre
y se entregó a la muchedumbre,
solo y compasivo, poderoso y servidor,
amado y traicionado,
fiel ante los sueños del Pueblo,
fiel contra los intereses del Templo,
fiel bajo las lanzas del Pretorio,
fiel hasta la soledad de la muerte
Enséñanos a llevar ese Jesús verdadero
por los callados caminos del día a día,
en la montaña exultante de las celebraciones,
junto a la prima Isabel,
y a la faz de nuestros pueblos abatidos que,
a pesar de todo, Lo esperan.
María nuestra del Magníficat,
queremos cantar contigo,
¡María de nuestra Liberación!
Contigo proclamamos la grandeza del Señor,
que es el único grande,
y en ti nos alegramos contigo,
porque, a pesar de todo,
Él nos salva.
Contigo cantamos, María, exultantes de gratuidad,
porque Él se fija en los insignificantes;
porque su poder se derrama sobre nosotros
en forma de amor;
porque Él es siempre fiel,
igual en nuestras diversidades,
único para nuestra comunión,
de siglo en siglo, de cultura en cultura,
de persona en persona;
porque su brazo interviene históricamente
-por intermedio de nuestros brazos,
inseguros pero libres-
y porque un día intervendrá, definitivamente Él;
porque es Él quien desbarata los proyectos de las transnacionales
y sostiene la fe de los pequeños
que se organizan para sobrevivir humanamente;
porque vacía de lucros los cofres de los capitalistas
y abre espacios comunitarios
para el plantío, la educación y la fiesta
en favor de los desheredados;
porque derriba de su trono a todos los dictadores
y sostiene la marcha de los oprimidos
que rompen estructuras en busca de la Liberación;
porque sabe personar a su sierva, la Iglesia,
siempre infiel creyéndose señora,
siempre amada escogida, sin embargo,
por causa de la Alianza que El hizo un día
con la sangre de Jesús.
María de Nazaret, cantadora del Magníficat,
servidora de Isabel:
¡quédate también con nosotros,
que está por llegar el Reino!;
quédate con nosotros, María,
con la humildad de tu fe, capaz de acoger la Gracia;
quédate con nosotros,
con el Verbo que iba creciendo en ti,
humano y Salvador, judío y Mesías,
Hijo de Dios e hijo tuyo,
nuestro Hermano,Jesús.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Ardent Himne. Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Aquestes són les hores de sols velocíssims,
i ara cavalquen uns homes de llargues cabelleres,
per damunt les escales del vent, cavalls de somni.
S'eleven a fogueres abrivades,
mouen el fum vermell i la tenebra roja
i empenyen els reflexos de l'incendi.
Arriben a les nits que bateguen de foc,
corren per diamants cremats, arena, cendra.
Per les ones roents del paradís,
volen damunt les flames afuades.
Homes alats de llargues cabelleres combaten
amb l'espasa del vent i de la llum.

diumenge, 4 de desembre del 2011

Cançó a Mahalta. Màrius Torres

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fan el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

dissabte, 3 de desembre del 2011

Un corazón de harina debieras ser. Luisa Castro

Un corazón de harina
debieras ser.

Toda de harina por dentro
y por fuera de hierro.
Que la lluvia y el viento y todo lo que va hendiendo
cada capa de piel
lo sepulte un blando corazón de harina,
lo guarde un cajón secreto.

Nada pase hacia dentro
que no atraviese la dura armazón de hierro.

Quede en la corteza lo que el corazón no ama,
no pase hacia dentro lo que rompe el corazón.

Luisa Castro

divendres, 2 de desembre del 2011

Romança per a violí i orquestra nº 1 (op. 40) Beethoven


Toca el genial Oistrakh, no se quina orquestra és.
Fa temps us vaig posar la segona romança, en una reducció per a piano i violí. La podeu escoltar aquí.

dijous, 1 de desembre del 2011

Turba mirum(Requiem) Mozart


gundula janowitz soprà
christa ludwig contralt
peter schreier tenor
walter berry baix

karl bohm director
orquesta simfònica de Viena