un altre ritme

A partir d'avui, i fins que pugui manejar l'estrés, actualitzaré aquest blog només dilluns, dimecres i divendres.

Pau. Isabel Barriel

És fràgil el mot,

dúctil el concepte.

Ha de dominar el món:

és el gran repte.

S'enfila pels núvols

i dibuixa coloms

amb branques d'oliveres

entre plomes al vol.

Equil·libri de forces,

balanceig i raons.

Raons solemnes

o raonables qüestions?

Pau a la Terra

sota la llum del Sol.

I dia a dia gaudir de l'estrena

del més fràgil mot.

Isabel Barriel

Avui es celebra el DENIP (Dia escolar de la no violencia i la Pau)

Concert per a oboè i orquestra en do Menor, (1r temps) A. Marcello.

Toca Marcel Ponseele, amb Il Gardellino.

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany... Carles Riba

Uns wiegen lassen, wie
Aus schwankem Kahne der See.
HÖLDERLIN

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.

I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.

Tanhäusser. Obertura. Wagner

Dirigeix Bernstein la New York Philharmonic, en un enregistrament de 1967

Oració en la teva mort

Quan roures enyorosos

de verds marins comencen

crepusculars missatges,

volent-te foc, demano

nova claror, que siguis,

davant altars on cremen

ardents silencis d'ales,

encès cristall, més flama,

llum de cançó senzilla.

Cançó Àvida. Marià Manent.

Pomera daurada
que rius vora meu:
no cerco la fruita,
sinó l’ombra lleu.

Fonteta perduda
al cor de la pau:
no em cal l’aigua fresca,
sinó el cant suau.

Estrella encantada
damunt de la nit:
no et vull per guiatge,
sinó per neguit.

Since I fell for you. Nina Simone

Concert per a flauta i arpa (2on mov. Andantino) Mozart

Flauta: Patrick Gallois

Arpa: Fabrice Pierre

Orquestra della Svizzera italiana

Sir Neville Marriner, director.

Concert per a flauta i arpa.K.229 (1 mov. ) Mozart.

Orquestra Della Svizzera Italiana.

Sir Neville Marriner, director.

Pierre Fabrice, Arpa

Patrick Gallois, Flauta.

Rock you like a Hurricane

Avui el meu fill Miquel fa onze anys. Li he preguntat què vol que li dediqui en aquest blog i ha escollit aquesta audició.

Moltes felicitats, Miquel.

No subas tan alto, pensamiento loco. Rosalía de castro.

No subas tan alto, pensamiento loco, que el que más alto sube más hondo cae, ni puede el alma gozar del cielo mientras que vive envuelta en la carne. Por eso las grandes dichas de la tierra tienen siempre por término grandes catástrofes.

Anarquismo. Fernando Pessoa

" La noche y el caos forman parte de mi.
Me remonto al silencio de las estrellas.
Soy el efecto de una causa del tiempo,
del Universo [quizás lo excedo].
Para encontrarme, debo buscarme entre las flores,
los pájaros, los campos y las ciudades,
en los actos, las palabras y los pensamientos de los hombres,
en la noche del sol y las ruinas olvidadas de mundos hoy desaparecidos.
Cuanto más crezco, menos soy.
Cuando más me encuentro, más me pierdo.
Cuanto más me pruebo, más veo que soy flor
y pájaro y estrella y universo.
Cuanto más me defino, menos límites tengo.
Lo desbordo todo. En el fondo soy lo mismo que Dios.
Mi presencia actual contiene las edades anteriores a la vida,
los tiempos más viejos que la tierra,
los huecos del espacio antes de que el mundo fuera. "

Fernando Pessoa.

Chaconna. BVW 1004. J.S.Bach

Toca el clave el genial Gustav Leonhardt. (1928-2012)

In memoriam.

La viola da spalla

Una amiga ha penjat aquesta audició al facebook, i la trobo ben curiosa. És un instrument que he de reconèixer que no havia sentit mai: una viola da spalla, sembla un hibrid entre viola i violoncel.

Em sap greu no saber què és el que toca Sergei Malov, que és l'intèrpret, bé, és quelcom barroc, però no se el que és.

Però penso que aquesta sonoritat s'havia de sentir, no creieu?

Sólo en sueños. Jaime sabines

Sólo en sueños,
sólo en el otro mundo del sueño te consigo,
a ciertas horas, cuando cierro puertas
detrás de mí.
¡Con qué desprecio he visto a los que sueñan,
y ahora estoy preso en su sortilegio,
atrapado en su red!
¡Con qué morboso deleite te introduzco
en la casa abandonada, y te amo mil veces
de la misma manera distinta!
Esos sitios que tú y yo conocemos
nos esperan todas las noches
como una vieja cama
y hay cosas en lo oscuro que nos sonríen.
Me gusta decirte lo de siempre
y mis manos adoran tu pelo
y te estrecho, poco a poco, hasta mi sangre.
Pequeña y dulce, te abrazas a mi abrazo,
y con mi mano en tu boca, te busco y te busco.
A veces lo recuerdo. A veces
sólo el cuerpo cansado me lo dice.
Al duro amanecer estás desvaneciéndote
y entre mis brazos sólo queda tu sombra.

Concert per a oboè d'amor i orquestra BWV 1055. J.S.Bach

No em canso de proposar-vos audicions d'Albrecht Mayer, que penso que és un dels millors oboistes actuals .

Aquí està tocant, però l'oboè d'amor, que és un instrument que té un so tan maco com el nom.

No se quin és el grup que l'acompanya, en aquesta magistral interpretació del concert de J.S. Bach BWV 1055

(...)Miquel Trilla

Com qui no sap res d'allò que sabem els dos,

parlava amb tu,

i et rellegia el seny i el pensament de sempre.

senzill com ets,

com l'aire tebi d'un matí d'Abril.

bondadós i noble,

sempre t'he vist així.

Sense pols ni capes, ni ressols estranys,

als plecs dels nostres dies.

Encara dic:

de tu sempre n'aprenc.

"De versos i paraules" Pagès Editors Lleida 2005

L'he tret del blog El temps de seduir-me.

Mester d'amor. Joan Salvat-Papasseit

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
........................i si et quedava enyor,
besa de nou, que la vida és comptada.

Cos meu. Jordi Pàmias

COS MEU

T'agombolaran
mans de nit humida,
dits d'aigua de llac...
Et faran un bes
les fonts amagades
a l'últim recer.
Se t'emportarà
el vaixell d'escuma
d'un riu encisat.
Et posarà un vel
de cristalls, a l'alba,
el blanc gebre, esquerp...
T'amanyagarà
per darrera volta
l'aigua de la mar.

De "Cançons de la nit benigna" Tià de sa Real. Manacor 1980

L'he tret del blog El temps de seduir-me.

Quin tebi pler. (El poema de la rosa als llavis). Joan Salvat-Papasseit

Quin tebi pler l'estimar d'amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
-però nosaltres ja ens em dat l'abraç
i més i tot, que l'abraç duu follia.

La seva cambra si em té enamorat!

On és l'espieta que l'amor ens priva?

Quartet amb piano en Do Menor, op. 60 (3rt moviment) Brahms

Toca el Charmillon Piano Quartet, els seus membres són

Etienne Abelin, Violí

Michael Schewendimann, viola

Matthias Kuhn, violonel

Eva-Maria Zimmermann, piano.

Trobo que aquesta manera de presentar la música, tan "visual", és molt entenedora, per comprendre els jocs de textures.

Concert per a oboè i orquestra de corda.( 3er temps, Finale Scherzo ) Ralf Vaughan Williams

Albrecht Mayer, amb la Capella Bydgostiensis, dirigint Daniel Stabrawa

Concert per a Oboè i orquestra de corda.(2on temps, Minuet i Musette) Ralf Vaughan Williams

Segon temps del concert, Albrecht Mayer, amb la Capella Bydgostiensis, dirigint Daniel Stabrawa

Concert per a Oboè i orquestra de corda.(1er Temps-Rondó Pastorale) R.Vaughan Williams

Toca l'oboè així de bé Albrecht Mayer, amb la Capella Bydgostiensis, dirigint Daniel Stabrawa

Els reis. Joan Maragall

Aquesta nit han passat

i han posat la mà als balcons...

Els somnis dels infantons

han granat.

Cap a Orient se'n van tornant

a llur reialme confús,

a regnar-hi tot pensant

en Jesús.

Heu sentit avui el cor

matinejador dels nens?

Heu sentit el rastre d'or,

mirra, encens?

El camello cojito. (auto de los reyes magos) Gloria Fuertes

EL CAMELLO COJITO

(AUTO DE LOS REYES MAGOS)

EL CAMELLO COJITO
(AUTO DE LOS REYES MAGOS)

El camello se pinchó
Con un cardo en el camino
Y el mecánico Melchor
Le dio vino.

Baltasar fue a repostar
Más allá del quinto pino....
E intranquilo el gran Melchor
Consultaba su "Longinos".

-¡No llegamos,
no llegamos
y el Santo Parto ha venido!

-son las doce y tres minutos
y tres reyes se han perdido-.

El camello cojeando
Más medio muerto que vivo
Va espeluchando su felpa
Entre los troncos de olivos.

Acercándose a Gaspar,
Melchor le dijo al oído:
-Vaya birria de camello
que en Oriente te han vendido.

A la entrada de Belén
Al camello le dio hipo.
¡Ay, qué tristeza tan grande
con su belfo y en su hipo!

Se iba cayendo la mirra
A lo largo del camino,
Baltasar lleva los cofres,
Melchor empujaba al bicho.

Y a las tantas ya del alba
-ya cantaban pajarillos-
los tres reyes se quedaron
boquiabiertos e indecisos,
oyendo hablar como a un Hombre
a un Niño recién nacido.

-No quiero oro ni incienso
ni esos tesoros tan fríos,
quiero al camello, le quiero.
Le quiero, repitió el Niño.

A pie vuelven los tres reyes
Cabizbajos y afligidos.
Mientras el camello echado
Le hace cosquillas al Niño.

Sota la pluja. Salvador Espriu

Sota la pluja
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.
Sense recança miro

com el meu pas s'esborra.

No por amor. Antonio Gala

No por amor, no por tristeza,
no por lo nueva soledad:
porque he olvidado ya tus ojos
hoy tengo ganas de llorar.
Se va la vida deshaciendo
y renaciendo sin cesar:
la ola del mar que nos salpica
no sabemos si viene o va.
La mañana teje su manto
que la noche destejerá.
Al corazón nunca le importa
quién se fue sino quién vendrá.
Tú eres mi vida y yo sabía
que eras mi vida de verdad,
pero te fuiste y estoy vivo
y todo empieza una vez más.
Cuando llegaste estaba escrito
entre tus ojos el final.
Hoy he olvidado ya tus ojos
y tengo ganas de llorar.

Quartet per a flauta, oboè, violí i baix continuo. Telemann.

Ensemble Il Gardellino
Jan De Winne, flauta
Marcel Ponseele, oboe
Sophie Gent, violí
Hervé Douchi, violoncel
Shalev Ad-El, clave

Unicornio Azul. Silvio Rodríguez

Canta Silvio Rodríguez, a Chile l'any 1990, al piano Chucho Valdez.

Que aquest any que comença tinguem tots encara força per buscar els nostres unicornis.