anterior ja s'ha acabat
es rumoreja d'un viatge
que altres vegades ja havíem traçat.
L'estiu escalfa les platges
l'aigua els dóna salat
les ones xoquen amb força
contra les roques de forma tallant.
A part del platges i roques
també hi ha pobles petits
que viuen de l'agricultura
o bé de venda d'objectes petits.
Potser que no enteneu l'enigma,
o no heu anat a aquell paradís,
jo estic parlant de la vella Mallorca,
que a qualsevol pot fer-li feliç.
I cada any quan l'estiu la besa
amb el seu càlid gran petó
jo me'n hi vaig amb cara d'ànsia
per poder rebre la seva escalfor.
Aquesta poesia la va escriure el Mateu, el meu fill de 10 anys, el dia que marxava cap a Mallorca de vacances.
Malgrat ja havia "tancat per vacances" el blog, faig un petit postre. Ara ja sí, però, amb aquesta poesia acomiado aquest blog, fins el proper setembre.
Que tingueu unes bones vacances, plenes de poesia i de música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada