Vora el serrat s'estén el verdoral.
L'horta reviu uns apis en fileres.
L'aigua els recús. Sota un cel de creueres
la vida empeny. Això és una moral.
Llegir l'endreça dels nivells freàtics
i a mans regar l'olor de tomaqueres.
Seguir pel rest de pèsols en creueres,
de quatre mans i fent cercles erràtics.
Sempre és així: La més clara bellesa
neix als fondals, amb flors de podridura.
On la vida es despulla l'aigua és impura,
pou de fems al pla de la puresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada