Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dilluns, 6 de gener de 2014

Epifanies lamentables. Josep Punsola


EPIFANIES LAMENTABLES


Somnia, petit, somnia.
Bon somni et desitjo, jo...
Que, mentre no vingui el dia,
tot et semblarà que és bo:

cavalcada van passant,
mans blanques van beneint,
mans brunes van preparant,
mans negres van repartint...

Somnia, petit! Dormint,
no et ferirà la malícia;
no veuràs la nit sofrint
d’amagar tanta injustícia.

Serà demà, quan, llevat,
t’il·lumini el primer sol:
veuràs que els Reis han passat
solament per on Déu vol.

El teu jugar serà immens!
Tot un present de descuit:
els altres balcons tan plens,
i el teu balcó que és tan buit!

Mes tu ets mesell. Tant sofrir,
ja estàs fet a suposar
que alguns ulls són per a gaudir
i els teus només per a plorar.

Plorar tan sols! Mai rebel!
No siguis dels que es belluguen.
Has de saber que al gran cel
no hi van sols els nens que juguen,

els que no juguen, també...
Però, és que diuen lleis divines
que els uns joguina han de ser,
i els altres tenir joguines?

Melcior, Gaspar, Baltasar,
caravana de Gener:
quina ràbia fa mirar
els balcons del meu carrer!



6 de gener de 1940


L'any 2013 ha estat, entre d'altres, el centenari de Josep Punsola, poeta mataroní, i penso que potser, vivint jo a Mataró, li hauria hagut de fer més cas. 
Us deixo aquesta poesia punyent, d'un dia de reis que segur que fou ben trist. 
Molt sovint penso en els nens que no s'ho passen bé, en aquest dia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada