Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 5 de desembre del 2014

Algú m'ha cridat. Joan Vinyoli


Jo no sóc més que un arbre que s’allunya del bosc,
cridat per una veu de mar fonda.
Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents
de més enllà de la riba.
Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,
i pel fullatge bec solitud.
És per això que vago sempre
sota el silenci de les constel•lacions
d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.
Però de cop s’il•luminen les nits
amb paraules com flames,
torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar,
cridant-me sols, cridant-me.
He poseït els camps, la brasa de la tarda,
mes ara sóc orella i pas insomnes.

(Del llibre "El Callat", 1956)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada