Ets llum, i ens arribes com la nit,
amb un embolcall de cosa obscura;ets molta llum, i et fas llum petit,
estripant la clara vestidura
per ser-nos company en el neguit.
Ets Déu. Podries ser un estel
i no tremolor dins de l’estable.Ets Déu, infant! I deixes el teu cel
per a fer-te carn imperdurable
dels eixorcs camins on corre el fel.
Per això t’adorem, Divina Criatura:
perquè sentim dintre del corque vinguis a ser món d’aquest món tort,
cos de sutzura,
frèvol fum,
Tu que ets font, estrella, mel i cant,
Tu que ets llum, que ets molta llum,
Escrit per als Pastorets del Foment de Mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada