diria el teu nom,
si pogués,
a la nit de lluna plena
si fos,
conjur.
si pogués,
a la nit de lluna plena
si fos,
conjur.
Asseguraria,
tu, si , tu....
la mirada
idònea,
tu, si , tu....
la mirada
idònea,
el repòs
dels teus ulls
regal dels déus
la teva preséncia....
dels teus ulls
regal dels déus
la teva preséncia....
Aquí rau,
doncs,
el meu error.
doncs,
el meu error.
Ser amb tu,
quan no hauria.
quan no hauria.
Com deia el poeta,
car ja no sé
car ja no sé
qui sóc o
què ...
què ...
sigui ta mirada
més gran
naixença. "
més gran
naixença. "
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada