d'aquell qui pensa en termes de mesura:
no pot la urgència ésser mai relativa.
Sebastià Alzamora
divendres, 30 de desembre del 2016
dilluns, 26 de desembre del 2016
Bogoroditse Dyevo. Rachmaninov
Una de les peces favorites de Rachmaninov, treta de la missa de vespres, op. 37.
Interpretat magistralment per Voces8.
divendres, 23 de desembre del 2016
non-non de Nadal. Joana Raspall
T’ompliré el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espigol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendré un bon foc
perfumat d’espigol
per fer-te el son dolç.
Cobriré el teu cos
amb llençol blanquíssim
mig teixit amb glòria,
mig cosit amb creus.
Et faré de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantaré un bres
amb la veu més dolça,
i quan ja t’adormis
et besaré el front.
Després, de puntetes,
tancaré la porta
perquè no et desvetllin
els sorolls del món.
Joana Raspall
dimecres, 21 de desembre del 2016
Quand la nuit n'est pas étoilée. Reynaldo Hahn.
D'un autor que confesso que no coneixia, sobre un text de Victor Hugo.
La interpreten Susan Graham, Mezzo-Soprano, i al piano Roger Vignoles
dilluns, 19 de desembre del 2016
Plors nocturns somorts. Jordi Carbonell.
Els plors d’amor travessen mes parpelles,
devessall ardentíssim de la nit.
Tu dorms al meu costat, serena:
ni sobresalts ni angúnies no torben
el son pausat, el respirar lleuger.
I les meves entranyes es retorcen
perquè no goso destorbar els instants
en què no vius la inquietud del dia,
i el meu amor es consumeix per dintre
d’un foc cendrós de passió fallida.
Ploro d’amor amb bolquer de tenebra:
no goso rompre l’embolcall i sento
l’agredolç desesper del foc que em crema,
absent tu de la brega i de la joia,
mentre sento planar ocells de la pena
ran del teu son i de la meva angoixa.
Et deixaré dormir, tranquil·la i pura,
el son dels innocents i dels magnífics.
O amor! O vida! O estimada Hortènsia!
Jordi Carbonell
devessall ardentíssim de la nit.
Tu dorms al meu costat, serena:
ni sobresalts ni angúnies no torben
el son pausat, el respirar lleuger.
I les meves entranyes es retorcen
perquè no goso destorbar els instants
en què no vius la inquietud del dia,
i el meu amor es consumeix per dintre
d’un foc cendrós de passió fallida.
Ploro d’amor amb bolquer de tenebra:
no goso rompre l’embolcall i sento
l’agredolç desesper del foc que em crema,
absent tu de la brega i de la joia,
mentre sento planar ocells de la pena
ran del teu son i de la meva angoixa.
Et deixaré dormir, tranquil·la i pura,
el son dels innocents i dels magnífics.
O amor! O vida! O estimada Hortènsia!
Jordi Carbonell
divendres, 16 de desembre del 2016
dilluns, 12 de desembre del 2016
Mary, did you Know?. Mark Lowry- Buddy Greene
Una mica retardat, per la festa de la Immaculada concepció.
La lletra és de Mark Lowry, i la música de Buddy Greene
dilluns, 5 de desembre del 2016
Canción. Piedad Bonnett
Nunca fue tan hermosa la mentira
como en tu boca, en medio
de pequeñas verdades banales
que eran todo
tu mundo que yo amaba,
mentira desprendida
sin afanes, cayendo
como lluvia
sobre la oscura tierra desolada.
Nunca tan dulce fue la mentirosa
palabra enamorada apenas dicha,
ni tan altos los sueños
ni tan fiero
el fuego esplendoroso que sembrara.
Nunca, tampoco,
tanto dolor se amotinó de golpe,
ni tan herida estuvo la esperanza.
como en tu boca, en medio
de pequeñas verdades banales
que eran todo
tu mundo que yo amaba,
mentira desprendida
sin afanes, cayendo
como lluvia
sobre la oscura tierra desolada.
Nunca tan dulce fue la mentirosa
palabra enamorada apenas dicha,
ni tan altos los sueños
ni tan fiero
el fuego esplendoroso que sembrara.
Nunca, tampoco,
tanto dolor se amotinó de golpe,
ni tan herida estuvo la esperanza.
divendres, 2 de desembre del 2016
Perquè et conec. Carme Cabús
El teu cos es va despullar
i només era la meravella de la cambra.
Endinsada nit quan em vas penetrar,
junts vam tornar a sentir la innocència badada.
Com a qui s'obre la porta d'un regnat
vaig tocar la teva pell delicada.
Forts músculs, venes i ossos van fremir:
et busco els llavis per morir en la teva ànima.
Quina necessitat hi havia al fons
que ens xuclava, pregona, en la seva ànsia!
El teu cos damunt el meu és com el cel,
com la tarda quan es gronxa entre les branques.
Perquè et conec des de sempre i confio en tu
sé que ets com jo i encens, roents, les flames,
i que et fas,
i et coneixes,
i et pervius
en el cos ofert i fabulós d'un altre.
CARME CABÚS
i només era la meravella de la cambra.
Endinsada nit quan em vas penetrar,
junts vam tornar a sentir la innocència badada.
Com a qui s'obre la porta d'un regnat
vaig tocar la teva pell delicada.
Forts músculs, venes i ossos van fremir:
et busco els llavis per morir en la teva ànima.
Quina necessitat hi havia al fons
que ens xuclava, pregona, en la seva ànsia!
El teu cos damunt el meu és com el cel,
com la tarda quan es gronxa entre les branques.
Perquè et conec des de sempre i confio en tu
sé que ets com jo i encens, roents, les flames,
i que et fas,
i et coneixes,
i et pervius
en el cos ofert i fabulós d'un altre.
CARME CABÚS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)