Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dimecres, 6 de setembre de 2017

Setembre. Miquel Ferrà

Aquella primavera ja és lluny per no
tornar;


fugí batent ses ales en la claror
xalesa.


De sos daurats ensomnis, una tristesa en
resta,


i de ses flors tan belles, ni una en va fruitar.
Ara, que com una ombra l’estiu declina ja

i es va emboirant de llàgrimes sa
lluminosa festa,


no sents pertot difondre’s, ànima
meva, aquesta


sentor de flor marcida qui en l’aire se desfà?
Potser l’abril, d’enfora, l’últim adéu
t’envia.


El seu record perfuma l’estiu en sa agonia,

encomanant als aires un mal d’enyorament.
Somriuen en les postes diafanitats llunyanes.

Amb una delicada tristesa de germanes,

les roses de setembre s’esfullen lentament

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada