Prec de Nadal. Salvador Espriu

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans: 
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por 
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

(El caminant i el mur. Salvador Espriu)


I us deixo dues versions musicades. La primera, de les dues germanes Meritxell i Judit Nedderman

 La segona és una versió per a coral de Matilde Salvador. Em sap greu, no he trobat un vídeo millor. Però m'agrada molt aquesta versió

Perquè sabem que és Nadal. Joan Llongueras.

Perquè se’ns fon la tristesa

i ens vola el cor cel endalt,

perquè la llar és encesa,

sabem avui que és Nadal.

Perquè cerquem companyia

i adelerats caminem,

sabem que aquest és el dia

d’anar tots junts a Betlem.

Perquè un estel il·lumina

és vell pastor i el ramat,

amb llum que avui és divina

sabem que Déu Fill és nat.

Perquè ben lluny de la guerra

encara brilla el cel blau,

sabem avui que a la terra

Jesús hi porta la pau.

Joan LLongueras.

Primera néta. Antoni Vidal Ferrando

Les teves mans petites són de canyella i música.
En arribar a casa, com una irrupció
d'ales de papallones i de dies feliços,
em mires amb dos ulls on habita el misteri
dels colors de la mar; i em demanes amor
amb un gest tan senzill com enterrar un ocell.
Després un clar de lluna t'adorm dins els meus braços
mentre l'abril t'encercla la cintura amb calèndules.
Cap àspid, cap diluvi ni cap esgarrifança.
Ja has començat a aprendre la llengua amb què t'estim.


Antoni Vidal Ferrando

Us recomano el disc "Mites dins la boca". del grup Entreveus, que musiquen aquest i altres poemes esplèndids d'Antoni Vidal Ferrando