No hi ha llum com la llum amb què il·lumines
el món quan apareixes i t’acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
desbades desxifrar tanta tenebra.
No hi ha mar com la mar amb què m’inundes
de puresa la pell a en l’abraçada
quan arribes i els cossos s’entrellacen
en l’oblit del desert i de les ombres.
No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes
cada instant que amb tu estic, cada presència
tan clara com les sendes que transite
en tu i amb tu cap a cims bells i savis.
[Marc Granell: POESIA COMPLETA (1976-2016), Institució Alfons el Magnànim, 2017]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada