No sé si m'estimaves: t'estimava i això era tot, i això era prou, i els dies obraven per a mi racons tendríssims. T'estimava amb les hores i amb el somni, i et cantava, i passaves, i abril queia, i et sabia ma carn meravellada. Sí, t'estimava lentament i sorda. Com s'estimen les coses marcescibles. Com s'aprèn l'idioma de l'absència. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada