No sé si m'estimaves: t'estimava. Joan Fuster

No sé si m'estimaves: t'estimava  i això era tot, i això era prou, i els dies  obraven per a mi racons tendríssims.  T'estimava amb les hores i amb el somni,  i et cantava, i passaves, i abril queia,  i et sabia ma carn meravellada.  Sí, t'estimava lentament i sorda.  Com s'estimen les coses marcescibles.  Com s'aprèn l'idioma de l'absència.