Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dissabte, 3 d’agost del 2024

Poema 335. Emily Dickinson


     No es que morir nos duela tanto.

     Es vivir lo que más nos duele.

     Pero morir es algo diferente,

     un algo detrás de la puerta.

     La costumbre del pájaro de ir al Sur

     —antes de que los hielos lleguen

     acepta una mejor latitud—.

     Nosotros somos los pájaros que se quedan.

     Los temblorosos, rondando la puerta del granjero,

     mendigando su ocasional migaja

     hasta que las compasivas nieves

     convencen a nuestras plumas para ir a casa.


Emily Dickinson

dilluns, 6 de maig del 2024

Querría no dessearos. Juan del Enzina

 

dissabte, 16 de març del 2024

Eutímia. Helena Bonals

Gronxar-te amb l’arc de Sant Martí, l’hamaca 

que t’aixeca del terra entre l’alba i la posta. 

Anar del nadir al zenit.

Retenir l’emoció dins d’una espurna

que és tot el que queda del dia. 

Poder-ho transformar

en paraules i en silenci,

on em trobi sempre amb mi mateixa, 

quan ja no hi trec ni hi poso res.


Helena Bonals. 

(Poesia finalista al premi de poesia de Bigues i Riells)

dimecres, 13 de març del 2024

Empty Chairs at empty tables

 


Cal no oblidar mai el que estava passant aquell març.

Una adaptació de "Els miserables", cantat per Cormac Thompson

La lletra, en  anglès:
There's a grief that can't be spoken
There's a pain goes on and on Empty chairs at empty tables Now my friends are dead and gone Here they talked of revolution Here it was they lit the flame Here they sang about tomorrow And tomorrow never came From the table in the corner They could see a world reborn And they rose with voices ringing And I can hear them now! The very words that they had sung Became their last communion On this lonely barricade At dawn Oh my friends, my friends forgive me That I live and you are gone There's a grief that can't be spoken There's a pain goes on and on Phantom faces at the window Phantom shadows on the floor Empty chairs at empty tables Where my friends will meet no more Oh my friends, my friends Don't ask me what your sacrifice was for Empty chairs at empty tables Where my friends will sing no more

divendres, 9 de febrer del 2024

 Vindrà un dia que nosaltres

serem lluny, sota l'oblit:

hi haurà amors en cases noves

i rosers en cada ampit,

i gent dolça que mediti

els secrets de l'infinit.


Josep Carner