Poema de tota una vida- Isidre Julià

Sobre l'antic coixí del teu record,
em plau somiejar les hores velles
de tu i de jo, quan sentírem al cor
l'encís d'un mateix vel, blau de novelles

delicadeses verges, com tresor
sobtadament encès a les parpelles
encara adolescents. Oh, quin conhort
més bo s'assaborir quan ja les relles

dels anys, ens solquen la madura terra
assaonada amb llàgrimes de goig
i dol, i on cada dia més aferra

i vincla l'arbre del destí... El roig
crepuscle atansa la secreta gerra
vessant d'amor antic. Tu n'ets l'estoig...

Isidre Julià Avellaneda,
poeta mataroní (1922-2011)