Vivo olvidado
de mi cuerpo.
Cuando miro la aurora,
confusamente lo recuerdo bello,
cual si estuviera
fuera de mí y muy lejos.
Más cuando tú me coges
me lo siento
todo,
duro, suave, dibujado, lleno,
y gozo de él en ti y en mí,
contigo, descubierto, en su secreto.
Juan Ramón Jiménez
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Ramón Jiménez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Juan Ramón Jiménez. Mostrar tots els missatges
divendres, 8 de juliol del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)