Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

divendres, 28 de juny del 2013

Bella Figlia Dell'Amore. Verdi



Bellíssim passatge de Rigoletto, el quartet. Canten Joan Sutherland, Pavaroti, Leo Nucci i Isola Jones.

dimecres, 26 de juny del 2013

Fragments de "Auguries of Innocence". William Blake



"To See a World..."

To see a World in a Grain of Sand
And a Heaven in a Wild Flower,
Hold Infinity in the palm of your hand 
And Eternity in an hour.

A Robin Redbreast in a Cage
Puts all Heaven in a Rage.
A dove house fill’d with doves and pigeons
Shudders Hell thro’ all its regions.
A Dog starv’d at his Master’s Gate
Predicts the ruin of the State.
A Horse misus’d upon the Road
Calls to Heaven for Human blood.
Each outcry of the hunted Hare
A fiber from the Brain does tear.

He who shall train the Horse to War
Shall never pass the Polar Bar.
The Beggar’s Dog and Widow’s Cat,
Feed them and thou wilt grow fat.
The Gnat that sings his Summer song 
Poison gets from Slander’s tongue.
The poison of the Snake and Newt
Is the sweat of Envy’s Foot.

A truth that’s told with bad intent
Beats all the Lies you can invent.
It is right it should be so;
Man was made for Joy and Woe;
And when this we rightly know
Thro’ the World we safely go.

Every Night and every Morn
Some to Misery are Born.
Every Morn and every Night
Some are Born to sweet delight.
Some are Born to sweet delight,
Some are Born to Endless Night.

Perdoneu que no us el tradueixi, aquest cop, però penso que s'entén força bé, oi?

dilluns, 24 de juny del 2013

Une petite Cantate. Barbara



Demà farà vint-i-dos anys que va morir en Bartolo.
Aquesta cançó la va escriure la cantant Barbara, per dedicar-la a la seva amiga, Liliane Benelli, Pianista, amb la qual havia composat dues cançons, i que, com el benvolgut Bartolo, va morir d'accident.
Quan l'escoltava pensava que aquella noia, que va morir l'any 65, viu encara en el record d'aquesta cançó. Com el Bartolo viu encara en el record dels que el vam estimar.
I és que hi ha penes que no caduquen mai.
Aquí teniu una versió sense subtitular, perquè la que està subtitulada no es deixa inserir. Si la voleu amb subtítols, simplement cliqueu aquí.

dimecres, 19 de juny del 2013

Y los ojos prometen. Jorge Guillén


Y los ojos prometen
mientras la boca aguarda.
Favorables, sonríen.
¡Cómo íntima, callada!


Henos aquí. Tan próximos.
¡Qué oscura es nuestra voz!
La carne expresa más.
Somos nuestra expresión.


De una vez paraíso,
con mi ansiedad completo.
La piel reveladora
se tiende al embeleso.


¡Todo en un sólo ardor
se iguala! Simultáneos
apremios me conducen
por círculos de rapto.


Pero más, más ternura
trae la caricia. Lentas,
las manos se demoran,
vuelven, también contemplan.

dilluns, 17 de juny del 2013

Seguidilla.(Tres danses per a oboè, arpa i cordes). Frank Martin.



Toquen Ramon Ortega Quero, a l'oboè, Mannon Pierrehumbert, a l'arpa, i l'Ensemble Symphonique Neuchatel, dirigits per Alexander Mayer, en un enregistrament de dia 26 de Gener de 2013.

dimecres, 12 de juny del 2013

Der Abschied. Del Cant de la terra. Mahler



Una orquestra de cambra, liderada per la violinista Janine Jansen, acompanya la mezzo Christianne Stotijn.
És una interpretació que van fer al festival de música de cambra d'Utrecht, el desembre de 2012.

dilluns, 10 de juny del 2013

Verbo/Calima/Utopía. Miguel Veyrat.

Como el agua de la piedra
 brota si el verbo la golpea
 en el tránsito del rayo:
 Como va contando luego
 cuanto a su paso inunda
 sacia penetra preña
 y nos libra de la muerte:
 Así dura en nosotros —late
 mana fluye nombra,
 vive alumbra iluminando
 la poesía adentro más adentro
 que nuestra propia vida:
 Siempre imposible de alcanzar
 cuando en niebla se evapora.
(Sheherezade, Las Mil y Una Noches) ©Miguel Veyrat, “Instrucciones para amanecer” (“Al maestro de música”) Calima 2005

dimecres, 5 de juny del 2013

Duermes. Mi mano toca sueño. Duermes… Jorge Guillén



Duermes. Mi mano toca sueño. Duermes.
Gozo de tu inocencia confiada,
de tu implícita forma en esa noche
que hace tan suya con amor la mano.

Te siento dormir sin verte,
serenísima, sagrada,
nunca imagen de la muerte,
y oponiéndote a la nada
triunfar como piedra inerte.

La delicada masa de tu sueño
se espesa junto a mí, sin paz nocturna,
que así convive con la invulnerable,
cuyo retorno al despertar es siempre
la súbita inmersión en nuestra dicha.

Sumido en un calor de dos, el sueño
relaja su clausura, casi abierta
dulcemente hacia el día aún isleño.
Calor, amor.
La historia tras la puerta.


divendres, 31 de maig del 2013

Carta lírica a otra mujer. Alfonsina Storni


Vuestro nombre no sé, ni vuestro rostro
conozco yo, y os imagino blanca,
débil como los brotes iniciales,
pequeña, dulce... Ya ni sé... Divina.
En vuestros ojos, placidez de lago
que se abandona al sol y dulcemente
le absorbe su oro mientras todo calla.

Y vuestras manos, finas, como aqueste
dolor, el mío, que se alarga, se alarga,
y luego se me muere y se concluye,
así como lo veis, en algún verso.

¡Ah!, ¿sois así? Decidme si en la boca
tenéis un rumoroso colmenero,
si las orejas vuestras son a modo
de pétalos de rosas ahuecadas.....
Decidme si lloráis, humildemente,
mirando las estrellas tan lejanas,
y si en las manos tibias se os aduermen
palomas blancas y canarios de oro.
Porque todo éso y más vois sois, sin duda,
vos, que tenéis el hombre que adoraba
entre las manos dulces, vos la bella
que habéis matado, sin saberlo acaso,
toda esperanza en mí... Vos su criatura.
Porque él es todo vuestro: Cuerpo y alma
estáis gustando del amor secreto
que guarde silencioso.....Dios lo sabe
por qué yo no alcanzo a penetrarlo.
Os lo confieso que una vez estuvo
tan cerca de mi brazo, que al extenderlo
acaso mía aquella dicha vuestra
me fuera ahora......¡Sí!, acaso mía......
Mas ved, estaba el alma tan gastada
que el brazo mío no alcanzó a extenderse,
¿Comprendéis bien ahora? Ahora, en vuestros brazos
él se adormece y le decís palabras
pequeñas y menudas que semejan
pétalos volanderos y muy blancos.
Acaso un niño rubio vendrá luego
a copiar en los ojos inocentes
los ojos vuestros y los de él unidos
en un espejo azul y cristalino.......
¡Oh, ceñidle la frente! ¡Era tan amplia!
¡Arrancaban tan firmes los cabellos
a grandes ondas, que al tenerla cerca
no hiciera yo otra cosa que ceñirla!
Luego, dejad que en vuestras manos vaguen
los labios suyos; él me dijo un día
que nada era tan dulce al alma suya
como besar las femeninas manos....
Y acaso alguna vez, yo, la que anduve
vagando por fuera de la vida
- cómo aquellos filósofos mendigos
que van a las ventanas señoriales
a mirar sin envidia toda fiesta-
me allegué humildemente a vuestro lado
y con palabras quedas, susurrantes,
os pida vuestras manos un momento
para besarlas yo, como él las besa.....

Y al descubrirlas lenta, lentamente,
vaya pensando, aquí se aposentaron
¿cuánto tiempo, sus labios, cuánto tiempo
en las divinas manos que son las suyas?

¡Oh, qué amargo deleite, este deleite
de buscar huellas suyas y seguirlas,
sobre las manos vuestras tan sedosas,
tan finas, con sus venas tan azules!

¡Oh, que nada podría, ni ser suya,
ni dominarle el alma, ni tenerlo,
rendido aquí a mis pies, recompensarme
este horrible deleite de hacer mío
un inefable, pasionado rastro.
Y allí en vos misma, sí, pues sóis barrera,
barrera ardiente, viva, que al tocarla
ya me remueve este cansancio amargo,
este silencio de alma en que me escudo
este dolor mortal en que me abismo,
esta inmovilidad del sentimiento
que sólo salta, bruscamente, cuando
nada es posible!

dimecres, 29 de maig del 2013

La consagració de la primavera. Igor Stravinsky



Aquesta meravella fa avui 100 anys! La seva estrena va provocar un considerable escàndol. M'imagino les senyores enjoiades i amb els abrics de pell, esperant un ballet clàssic amb noies esquàlides amb tutú, i trobant-se amb aquest ballet visceral.
Una de les protestes que més li feien és que era un compositor del futur, massa modern pel gust de l'època. I ell contestava que no vivia en el passat ni en el futur, sinó en el present. En el seu present.
A molta gent, encara ara, aquesta música li sona massa moderna... i fou estrenada fa cent anys!!!
La interpretació és de l'orquestra simfònica de Galicia, dirigint Carlos Kalmar.

Per cert, si voleu veure la feina interessantíssima que feu Sir Simon Rattle amb aquesta obra i uns nois d'ensenyament secundari de Berlin, mireu la pel·lícula  documental "Esto es ritmo".

dilluns, 27 de maig del 2013

Cançó del soldadet. Manel


La cançó dels Manel, editada fantàsticament amb imatges de la pel·lícula "Salvar al Soldado Ryan".

divendres, 24 de maig del 2013

Sonata per a oboè i piano (III Temps) Dutilleux


Ahir, a més de morir Moustaki, va morir Dutilleux.
Us deixo el tercer temps de la sonata per a oboè i orquestra. Toca l'oboè, suposo (perquè no queda molt clar) Xiaozheng Cui. El pianista no el sé.