Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

diumenge, 13 març de 2011

Poema 7 (del primer llibre d'estances) Carles Riba

Potser només ets l'ombra rient i fugitiva

d'un desig obstinat a habitar dins la ment,

i t'he cenyit entorn amb carn de pensament

i amb sang de mes batalles t'he fet encesa i viva.

Amor, potser el suau sospirar que de tu

ve a mi, és tan sols la folla ressonança

d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,

ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.

No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;

fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí

serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,

-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.

Carles Riba

1 comentari:

  1. crec que Carles Riba, mestre i artista en poesia, amb aquest poema va lograr escriure el millor poema d'amor escrit en la historia.

    ResponElimina