Per a Mme. Marie-Antoniette Bertrand
Ondules brusc, com un silenci
dins el seu cristall; ignorant
de ta inútil fuga constant
-¿cap a quin secret que comenci
tot just, oh humil sempre en retard,
dins ta presó, al somni lliure
que esperava el teu front? Per viure,
recules, dolçament covard.
De més lluny que d'una memòria,
la llum et visita; tu ets
obscur sota la immòbil glòria
que travesses, amb ulls quiets,
com qui, sense comprendre, es mira
a un mirall que eternament gira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada