Exultate, Jubilate. Mozart

Canta Cecilia Bartoli. A la direcció Ricardo Mutti.

Excelsior. Joan Maragall

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,

oblida't de ton regrés:

no s'acaba el teu viatge,

no s'acabarà mai més.

Diria el teu nom. Xavier Pardo Sabartés

diria el teu nom,
si pogués,
a la nit de lluna plena
si fos,
conjur.

Asseguraria,
tu, si , tu....
la mirada
idònea, 

el repòs
dels teus ulls
regal dels déus
la teva preséncia....

Aquí rau,
doncs,
el meu error. 

Ser amb tu,
quan no hauria. 

Com deia el poeta,
car ja no sé

qui sóc o
què ...

sigui ta mirada
més gran
naixença. "

Callen todas las galanas. Pedro de Lagarto.

Pedro de Lagarto (Toledo, ca.1465-ca.1543)

LUCENTUM XVI Ministrels:
Pere Saragossa, chirimía y direcció
Pepi Lloret: Soprano
Laia Puig, chirimía
Claudio Llorens, sacabuche 
Juan López Romera, serpentón

Iglesia Ntra. Sra. de la Asunción de Villajoyosa (segle XVII-XVIII)

Aquari. (El carnaval dels animals)Camille Saint-Saens

Un dels meus passatges favorits del Carnaval dels Animals, de Saint-Saens, L'aquari.

Com la sorra. Mireia Esteva

Sorra acaronada pel mar
Ona
Què t'enduus?, ona:
sorra que torna.
Mar.
El meu cor sua.
La suor del teu cos m'inunda.
Què confós és el nostre amor!
Ja!

(Del llibre Capbussades, Edicions Le Prosa, 2014)

A dónde van. Silvio Rodríguez

Me canso de ser hombre.... Pablo Neruda

Sucede que me canso de ser hombre.
Sucede que entro en las sastrerías y en los cines marchito, impenetrable,
como un cisne de fieltro navegando en un agua de origen y ceniza.
El olor de las peluquerías me hace llorar a gritos.
Sólo quiero un descanso de piedra o de lana,
sólo quiero no ver establecimientos ni jardines,
ni mercaderías, ni anteojos, ni ascensores.
Sucede que me canso de mis pies y mis uñas y mi pelo y mi sombra.
Sucede que me canso de ser hombre…
No quiero seguir siendo raíz en las tinieblas, vacilante, extendido,
tiritando de sueño, hacia abajo, en las tripas mojadas de la tierra,
absorbiendo y pensando, comiendo cada día.
No quiero para mí tantas desgracias.
No quiero continuar de raíz y de tumba,
de subterráneo sólo, de bodega con muertos,
aterido, muriéndome de pena… "

Verdi Prati. Haendel

De la òpera "Alcina", de Haendel, aquesta ària cantada per José Lemos, contratenor, amb els Pegasus Early Music, i dirigida per Deborah Fox.
És un enregistrament d'un concert en directe, a New York el 2011

Cantillena (Ballad) per a oboè sol. Osias Wilenski

Toca Emili Pascual. 

Epístola o cançó a l'espera de música. Josep Piera

Truca'm, amor, la porta;
com el vidre tremola un instant
quan el vent acarona l'arbreda,
així t'espere, jo, paraula oferta, goig.
Truca'm la porta, amor,
no t'espanten els lladrucs de la por;
jo t'espere
com només ho saps tu, em pense.
Mai no és llarga l'espera, ni és silenci,
si tu has de venir, amor meu, a cercar-me.
Vindràs, amor, a veure'm?
Una altra volta almenys, una només
si vols, una carícia,
una paraula, veure't,
sentir-te respirar al meu costat, com un foc;
somriure amb tu, escoltar
el desig arrugant els llençols del silenci,
dintre la música del temps,
l'harmonia dels núvols al fons d'una finestra,
els teus llavis, amor, els teus llavis,
una font, una sínia, una fira de goig;
i les mans
i cançons i deler i un contacte de roba,
perfum lleuger que desperta,
un ventíjol d'estiu, només, a penes
si un preludi d'inici al tacte de les pells.
Bé saps tu com t'estime, amor amic amat,
criatura del somni, dolcíssima ficció.
La meua ment, atenta, tota
per sentir-te a la vora, escoltar
els teus mots, espill preciós d'estima.
Truca'm, amor, la porta. Truca'm.
Tot el gaudi del món t'espera entre els meus braços.
Vine.
A l'hora, dia, instant o vida que em demanes.
Potser no saps, amor,
amb quina urgència et faig aquesta crida.
T'espere.
Truca'm.
Vine.
Abraça'm.