Aquí. Pedro Salinas

Aquí
en esta orilla blanca
del lecho donde duermes
estoy al borde mismo
de tu sueño. Si diera
un paso más, caería
en sus ondas, rompiéndolo
como un cristal. Me sube
el calor de tu sueño
hasta el rostro. Tu hálito
te mide la andadura
del soñar: va despacio.
Un soplo alterno, leve
me entrega ese tesoro
exactamente: el ritmo
de tu vivir soñando.
Miro. Veo la estofa
de que está hecho tu sueño.
La tienes sobre el cuerpo
como coraza ingrávida.
Te cerca de respeto.
A tu virgen te vuelves
toda entera, desnuda,
cuando te vas al sueño.
En la orilla se paran
las ansias y los besos:
esperan, ya sin prisa,
a que abriendo los ojos
renuncies a tu ser
invulnerable. Busco
tu sueño. Con mi alma
doblada sobre ti
las miradas recorren,
traslúcida, tu carne
y apartan dulcemente
las señas corporales,
para ver si hallan detrás
las formas de tu sueño.
No la encuentran. Y entonces
pienso en tu sueño. Quiero
descifrarlo. Las cifras
no sirven, no es secreto.
Es sueño y no misterio.
Y de pronto, en el alto
silencio de la noche,
un soñar mío empieza
al borde de tu cuerpo;
en él el tuyo siento.
Tú dormida, yo en vela,
hacíamos lo mismo.
No había que buscar:
tu sueño era mi sueño.

El cigne (Del Carnaval dels animals) C. Saint-Saëns.

Toca una jove Jacqueline Du Pré, amb només 16 anys, el 1962.

La Luna. Sabines

LA LUNA La luna se puede tomar a cucharadas o como una cápsula cada dos horas. Es buena como hipnótico y sedante y también alivia a los que se han intoxicado de filosofía. Un pedazo de luna en el bolsillo es mejor amuleto que la pata de conejo: sirve para encontrar a quien se ama, para ser rico sin que lo sepa nadie y para alejar a los médicos y las clínicas. Se puede dar de postre a los niños cuando no se han dormido, y unas gotas de luna en los ojos de los ancianos ayudan a bien morir. Pon una hoja tierna de la luna debajo de tu almohada y mirarás lo que quieras ver. Lleva siempre un frasquito del aire de la luna para cuando te ahogues, y dale la llave de la luna a los presos y a los desencantados. Para los condenados a muerte y para los condenados a vida no hay mejor estimulante que la luna en dosis precisas y controladas

Aniversari. Màrius Torres

Que en els meus anys la joia recomenci
sense esborrar cap cicatriu de l'esperit.
O Pare de la nit, del mar i del silenci,
jo vull la pau -però no vull l'oblit.

Sonata per a Oboè i piano (3er temps- Deploració) Poulenc

Els interprets, igual que en els enllaços del 1er i del 2on temps, són Hansjörg Schellenberger i el pianista Rolf Koenen
Tercer i darrer temps d'aquesta magistral sonata per a oboè i piano. En aquesta deploració, Poulenc reflecteix l'ambient després de la tragèdia.
Schellenberger diu d'aquest tercer moviment que representa la música totalment gris, sense cap mena d'emoció, música que és la mort en si mateixa.

Sonata per a oboè i piano (2on temps. Scherzo) Poulenc

Continuo amb la mateixa sonata, el segon temps, L'Oboïsta és Hansjörg Schellenberger, i el pianista, si és l'enregistrament que em penso, és Rolf Koenen.
Schellenberguer, l'interpret d'aquesta obra, la defineix com "una batalla entre dos cases, amb la secció central, expressant l'amor tendre entre Romeu i Julieta" (Recordeu que vam dir ahir que aquesta obra, que Poulenc va dedicar a la memòria de Prokofiev, té material temàtic del seu ballet "Romeu i Julieta").
Demà tindreu el tercer temps de la sonata.

Sonata per a oboè i piano. (1er Temps). Elegia. F. Poulenc

L'Oboïsta és Hansjörg Schellenberger, i el pianista, si és l'enregistrament que em penso, és Rolf Koenen.

Aquesta obra fou composada el 1962, i és dedicada a la memòria de Sergei Prokofiev, mort el 1953. De fet durant tota la sonata Poulenc fa servir material temàtic del ballet "Romeu i Julieta" de Prokofiev.

Els propers dies us posaré el segon i el tercer temps d'aquesta sonata fantàstica, que a mi em duu tants bons records.

Marxa Triomfal (Aida). Verdi

En una representació del Metropolitan Opera House de New York, del 1989

Tragèdia d'una coma. Miquel Desclot

Hi havia una vegada

una pobra coma

que per culpa d'un escolar

poc atent

va anar a parar al lloc d'un punt

després de l'última paraula

d'una redacció eloqüent.

La pobrissona, tota sola,

havia d'aguantar el pes

de cent paraulasses,

algunes inclús amb accent.

A l'últim, eslcafada,

va morir allà mateix

de l'atroç cansament.

Va ser enterrada

sota una creu

pel llapis vermell

del mestre,

i enlloc de crisantems commemoratius

va tenir un ramellet

de signes admiratius.

(Sobre un conte de Gianni Rodari)

Quin desvetllar-me. (El poema de la rosa als llavis) Joan Salvat-Papasseit

Mes d'aquest somni →

Quin desvetllar-me el seu cos tot nu
(era un fanal que em feria la cara)
—quan a ciutat plou tot queda com Tu,
nacre lluent de l´una banda a l´altra.

Ja et sóc fidel com ho és el ratpenat
que viu esclau al voltant de la nitra;
digue´m per què, sota el braç i amagat,
tens un secret com d´ulls negres que em mira.

Dius mon amant, com un desmai d´onada
que el iol l´esquinça sota el ventre moll;
Per aquest bres jo també et diré: amada
—però el teu secret, negre negre, em té tot!

"Erbarme dich" Ària de la passió segons Sant Mateu. Bach

Toca el violí Roy Goodman, amb el Brandemburg Consort. El contratenor és Michael Chance.

Represéntase la brevedad e lo que se vive y cuán nada parece lo que se vivió. Francisco de Quevedo

"¡Ah de la vida!"... ¿Nadie me responde? ¡Aquí de los antaños que he vivido! La Fortuna mis tiempos ha mordido; las Horas mi locura las esconde. ¡Que sin poder saber cómo ni a dónde la salud y la edad se hayan huido! Falta la vida, asiste lo vivido, y no hay calamidad que no me ronde. Ayer se fue; mañana no ha llegado; hoy se está yendo sin parar un punto: soy un fue, y un será, y un es cansado. En el hoy y mañana y ayer, junto pañales y mortaja, y he quedado presentes sucesiones de difunto.

Capricho Español Op 34 -Rimsky Korsakow

Vaig programar aquesta audició pel passat octubre, i quan es va publicar va resultar que havien retirat el video de youtube.

Us el torno a penjar, en una actuació de la Berliner Philarmonica dirigida per Zubin Metha.

Lacrimosa. (Requiem) Mozart

Pie Jesu (Requiem) Fauré

Ja us havia posat audicions del contratenor Philippe Jaroyssky, una veu privilegiada. Aquesta obra és original per a soprà. Amb el seu color de veu arriba a tenir una màgia especial