Poesia i Música

Música i poesia,
un al dia

dijous, 18 de novembre de 2010

Mai donis per finit- Miquel Àngel Riera

Mai donis per finit





Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.

Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,

apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.



Aquest poema fou esplèndidament musicat per Joan Bibiloni. Canta Miquela Lladó, del seu disc "com un ventall".

1 comentari: