Mallorca. Mateu Bertran. (10 anys)

Dia que avui comença
anterior ja s'ha acabat
es rumoreja d'un viatge
que altres vegades ja havíem traçat.

L'estiu escalfa les platges
l'aigua els dóna salat
les ones xoquen amb força
contra les roques de forma tallant.

A part del platges i roques
també hi ha pobles petits
que viuen de l'agricultura
o bé de venda d'objectes petits. 

Potser que no enteneu l'enigma,
o no heu anat a aquell paradís,
jo estic parlant de la vella Mallorca,
que a qualsevol pot fer-li feliç.

I cada any quan l'estiu la besa
amb el seu càlid gran petó
jo me'n hi vaig amb cara d'ànsia
per poder rebre la seva escalfor.

Aquesta poesia la va escriure el Mateu, el meu fill de 10 anys, el dia que marxava cap a Mallorca de vacances. 
Malgrat ja havia "tancat per vacances" el blog, faig un petit postre. Ara ja sí, però, amb aquesta poesia acomiado aquest blog, fins el proper setembre. 
Que tingueu unes bones vacances, plenes de poesia i de música.

XXIV (Del llibre de Sinera) Salvador Espriu

XXIV
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s’enduia la claror del cel,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l’aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l’olor de la pols
de les fulles aspres dels llunyans alocs,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Quan el vent em parla en la solitud
dels meus morts que riuen d’estar sempre junts,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Mentre m’envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit
camp l’ample silenci que estenen els grills,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l’hivern despulla la son dels sarments,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l’aiguat de sobte baixa pels rials,
             he mirat aquesta terra,
             he mirat aquesta terra. 



 Ara que molts comencen vacances i alguns aprofitarem per visitar aquesta terra, o algunes altres, us deixo amb aquesta poesia de Salvador Espriu, musicada per Raimon.
Aquest Blog farà vacances fins el proper setembre.
Que tingueu unes bones i profitoses vacances.

Santa Susanna. Joan Puigdefàbregas

Vora el serrat s'estén el verdoral.
L'horta reviu uns apis en fileres.
L'aigua els recús. Sota un cel de creueres
la vida empeny. Això és una moral.

Llegir l'endreça dels nivells freàtics
i a mans regar l'olor de tomaqueres.
Seguir pel rest de pèsols en creueres,
de quatre mans i fent cercles erràtics.

Sempre és així: La més clara bellesa
neix als fondals, amb flors de podridura.
On la vida es despulla l'aigua és impura,
pou de fems al pla de la puresa.

El clave ben temperat. J.S.Bach

Quina delícia de música, i quina delícia d'interpretació de Glen Gould.

Rima LI. Gustavo Adolfo Becquer

RIMA LI

De lo poco de vida que me resta
diera con gusto los mejores años,
por saber lo que a otros
de mí has hablado.

Y esta vida mortal... y de la eterna
lo que me toque, si me toca algo,
por saber lo que a solas
de mí has pensado.

Menuda. Joan Manuel Serrat

Us deixo dues versions de la mateixa cançó. La primera, cantada per la gran Sílvia Perez Cruz
La segona, cantada pel propi autor.
 

Per sempre no és pas lluny. Francesc Garriga Barata

Per sempre no és pas lluny.
per sempre és ara. 
el que és lluny és tornar.


(del llibre "tornar és lluny", premi Carles Riba 2012)