Prec de Nadal. Salvador Espriu

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans: 
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l’has sentit?
Desperta amb mi, guia’m la por 
de caminant, aquest dolor
d’uns ulls de cec dintre la nit.

(El caminant i el mur. Salvador Espriu)


I us deixo dues versions musicades. La primera, de les dues germanes Meritxell i Judit Nedderman

 La segona és una versió per a coral de Matilde Salvador. Em sap greu, no he trobat un vídeo millor. Però m'agrada molt aquesta versió

Perquè sabem que és Nadal. Joan Llongueras.

Perquè se’ns fon la tristesa

i ens vola el cor cel endalt,

perquè la llar és encesa,

sabem avui que és Nadal.

Perquè cerquem companyia

i adelerats caminem,

sabem que aquest és el dia

d’anar tots junts a Betlem.

Perquè un estel il·lumina

és vell pastor i el ramat,

amb llum que avui és divina

sabem que Déu Fill és nat.

Perquè ben lluny de la guerra

encara brilla el cel blau,

sabem avui que a la terra

Jesús hi porta la pau.

Joan LLongueras.

Primera néta. Antoni Vidal Ferrando

Les teves mans petites són de canyella i música.
En arribar a casa, com una irrupció
d'ales de papallones i de dies feliços,
em mires amb dos ulls on habita el misteri
dels colors de la mar; i em demanes amor
amb un gest tan senzill com enterrar un ocell.
Després un clar de lluna t'adorm dins els meus braços
mentre l'abril t'encercla la cintura amb calèndules.
Cap àspid, cap diluvi ni cap esgarrifança.
Ja has començat a aprendre la llengua amb què t'estim.


Antoni Vidal Ferrando

Us recomano el disc "Mites dins la boca". del grup Entreveus, que musiquen aquest i altres poemes esplèndids d'Antoni Vidal Ferrando

The Deer's Cry - Arvo Pärt

Christ with me, Christ before me, Christ behind me, Christ in me, Christ beneath me, Christ above me, Christ on my right, Christ on my left, Christ when I lie down, Christ when I sit down, Christ in me, Christ when I arise, Christ in the heart of every man who thinks of me, Christ in the mouth of everyone who speaks of me, Christ in every eye that sees me, Christ in every ear that hears me, Christ with me.

El text d'aquesta delícia és una pregària per demanar protecció, atribuïda a Sant Patrick

Biografia. Josep Igual

Descalça
Peücs
Mocassins
Bambes
Talons
Descalça
Xancleta
Sabata baixa
Espardenyes
Descalça
Vellut
Descalça
Cendra.

Josep Igual.
Octubre 2015.


(Avui faig cinquanta anys!)

El fin último de la (mala) poesía. Ben Clark

Tú lees perque piensas que te escribo.

Eso es algo entendible.

Yo escribo porque pienso que me lees.

Y eso es algo terrible”

Ben Clark. 

(Com curiositat, cliqueu aquí)

Amor de calç. Alda Merini

L'amor 
que jo cerco
no és certament dins el teu cos,
que reclines sobre dones ben fàcils,
sense gruix.
L'amor que vull
és la teva constant presència,
és l'ull atent de l'amo
orgullós de la seva bèstia.

He cavalcat cavalls d'ombra
i qui m'ha vist
córrer sense brides
m'ha considerat boja. 
I sí, una dona que viu sola, 
sense un escut historiat
sense una història de nens
no és ni una mare ni dona. 
És només un nom híbrid estampat
amb calç a la teva pàgina.

Alda Merini
(Traducció Meritxell Cucurella-Jorba)

Testament. Rosa Leveroni

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redós suau

un bri d'herba només de la divina pau.

Rosa Leveroni1910-1985

Nothern Lights. Ola Gjeilo

El text d'aquesta delícia és d'un càntic del rei Salomó:

Pulchra es amica mea, suavis et decora filia Jerusalem, Pulchra es amica mea, suavis et decora sicut Jerusalem, terribilis ut castrorum acies ordinata. Averte occulos tuos a me quia ipsi me avolare feecerunt.

Ets bella, amiga meva,
dolça i encantadora filla de Jerusalem
Ets bella, amiga meva,
Dolça i encantadora com Jerusalem
I terrible com un exèrcit preparat pel combat.
Aparta els teus ulls de mi,
doncs ells tenen poder sobre mi

No puc dir el teu nom. Vicent Andrés Estellés

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Vicent Andrés Estellés

(Celdoni Fonoll recitant-ho)

Dentro. Luís Eduardo Aute

A veces recuerdo tu imagen
Desnuda en la noche vacía
Tu cuerpo sin peso se abre
Y abrazo mi propia mentira

Así me reanuda la sangre
Tensando la carne dormida
Mis dedos aprietan, amantes
Un hondo compás de caricias

Dentro
Me quemo por ti
Me vierto sin ti
Y nace un muerto

Mi mano ahuyentó soledades
Tomando tu forma precisa
La piel que te hice en el aire
Recibe un temblor de semilla

Un quieto cansancio me esparce
Tu imagen se borra enseguida
Me llena una ausencia de hambre
Y un dulce calor de saliva.

Dentro
Me quemo por ti
Me vierto sin ti
Y nace un muerto

 (Luís Eduardo Aute)

El Soñador. Benjamín Prado

Una noche soñé que era Pablo Neruda. 
Estaba en una playa
y oí en mi corazón segundos rojos,
vi en el cuarzo una suma de erizos y tormentas, 
vi en la gaviota un cruce del vértigo y la nieve. 

Todo era tan real. 

Un clavel era el ojo de quien mira un incendio. 
La escarcha era una lluvia de cúpulas deshechas. 
Los destellos del oro,
avispas que volaban en torno a su panal. 

Yo fui Pablo Neruda,
compré diamantes en las fruterías,
domaba diccionarios con un látigo verde
y cavé un túnel que iba del pan a las banderas. 

Tú venías a mí
como septiembre acude a las manzanas. 

Cuando me desperté,
la sombra de los árboles
le ponía a la luz sus negras herraduras.

Cuando me desperté
no quedaban ni viento ni banderas y te había perdido. 

A veces 
es tan triste no ser Pablo Neruda 
y que la noche sea nada más que la noche 
y el día, sólo el día. 

Himno. Benjamín Prado

Un profesor es alguien

que habla en los sueños de otro

(En la tumba de W.H. Auden en Kirchstetten, Austria)

Imagina unos versos. Después, ponte a buscarlos

como si fueran tuyos y estuviesen perdidos;

intenta adivinarles las palabras

como el que huye trata de predecir los pasos

de quienes lo persiguen; y procura que en ellos

se detenga el idioma

igual que el agua

se vuelve hielo para dejarse acariciar.

Que tu poema sepa algo que ignoras;

que no te necesite; que encuentre al mismo tiempo

lo que nadie soñaba y lo que buscan todos;

que cuando ya no estés

oculte que te has ido,

se haga pasar por ti.

No escribas si lo puedes hacer como cualquiera

pero no como tú;

si al repetir

lo que dijeron otros

no dices otra cosa;

si en tus libros no se oyen los libros que leíste,

como en un apellido

se escucha galopar

a los antepasados.

Que tu poema esté a medio camino

entre tú y yo

lo mismo que una estatua

entre el cuerpo y la roca;

que acerque lo intocable a nuestras manos;

que logre que se queden las cosas que se van.

(Eso es lo que me dijo Auden junto a su tumba.

Nevaba sobre Kirchstetten, en los Bosques de Viena,

y yo soñé

que un día

alguien que se parezca a mí

alguien que piense

que siguiendo mis huellas entenderá el camino,

tal vez pondrá unas rosas sobre el mármol,

debajo de mi nombre

y encima de estos versos que escribo para ti.)

Laura. Lluís Llach

 
Avui és obligatòria aquesta cançó. Descansa en pau, Laura.

Jo em donaria a qui em volgúes. Josep Palau i Fabre

Jo em donaria a qui em volgués

com si ni jo me n'adonés

d'aquest donar-me: com si ho fes

un jo de mi que m'ignorés.

Jo em donaria a qui es donés

a canvi meu per sempre més:

que res de meu no me'n quedés

en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes,

per un de sol, prô que besés

i del besat em desbesés.

Jo em donaria a qui em volgués

com si ni jo me n'adonés:

com una almoina que se'm fes.

Josep Palau i Fabre.

V (de presidi d'amor) Llorenç Moya

No hi ha cap metge, amor, que pugui vèncer
la febres que m’inculques com per joc.
Ets cendra que a l’entranya portes foc,
corda fluixa que et vas posant tan tensa,

que no trobo cap dard ni cap defensa,
ni cap castell roquer ni cap vil lloc
que puguin contra tu ni molt ni poc.
Homes forts ja oferiren recompensa

al valent que et retés o que d’un salt
et fes escàpol de la teva via
i pogués portar el front tan ferm, tan alt,

que tu t’avergonyissis nit i dia.
Però, amor, quan no et tinc estic malalt
i quan et tinc em fonc de malaltia.

Llorenç Moyà. 
Presidi Major (1977)

Llanto de pasión. El último de la fila

Bolsa de bolsas. Ual·la

Avui, dia del medi ambient... reflexionem

Oh, capità, el meu capità! Walt Whitman

Oh capità, el meu capità! Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sento les campanes,
ja el poble acudeix gojós,
Els ulls segueixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.

Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per tu la multitud s'amuntega a la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jeus mort i fred.

El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jeu mort i fred.
 
(traducció de Cebrià de Montoliu)

Divendres fou el bicentenari del neixement de Walt Whitman.

poema n. 7 Miquel Martí i Pol

Compartirem misteris i desigs

d'arrel molt noble i secreta, en l'espai

de temps que algú permetrà que visquem.

Compartirem projectes i neguits,

plaers i dols amb dignitat extrema,

l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos

l'aplom secret, la claredat volguda."

(de Estimada Marta)

Miquel Martí i Pol

Himno al mar. Jorge Luís Borges

¡Oh, mar! ¡oh, mito! ¡oh, largo lecho!
Y sé por qué te amo. Sé que somos muy viejos.
Que ambos nos conocemos desde siglos.
Sé que en tus aguas venerandas y rientes ardió la aurora de la Vida.
(En la ceniza de una tarde terciaria vibré por primera vez en tu seno).
Oh, proteico, yo he salido de ti.
¡Ambos encadenados y nómadas!
Ambos con una sed intensa de estrellas;
ambos con esperanzas y desengaños;
ambos, aire, luz, fuerza, oscuridades;
ambos con nuestro vasto deseo y ambos con nuestra grande miseria.

All woman. Salomé Castro

M´és molt difícil etiquetar aquest vídeo.
És imprescindible.

El ciprés de Silos. Gerardo Diego.

Enhiesto surtidor de sombra y sueño
que acongojas el cielo con tu lanza. 
Chorro que a las estrellas casi alcanza 
devanado a sí mismo en loco empeño

Mástil de soledad, prodigio isleño,
flecha de fe, saeta de esperanza. 
Hoy llegó a ti, riberas del Arlanza, 
peregrina al azar, mi alma sin dueño.

Cuando te vi señero, dulce, firme, 
qué ansiedades sentí de diluirme 
y ascender como tú, vuelto en cristales, 

como tú, negra torre de arduos filos, 
ejemplo de delirios verticales, 
mudo ciprés en el fervor de Silos.

Smile. Charles Chaplin

Aquesta cançó és de Charles Chaplin, i la va popularitzar Nat King Cole. 
Love of Lesbian ha fet una versió en català, la lletra diu així:
somriu, si el teu cor es trenca.
somriu, fa mal quan batega.
si el cel està fosc o està trist.
ja ho veuràs.
si somrius travessant el mal
somriu veuràs com demà
el sol vindrà a brillar per tu.
per tu.


la teva cara amb tanta llum
podria amagar-nos la tristor.
malgrat els ulls
siguin plens d'aigua amb sal,
més que mai has de riure més que mai,
no et serveix plorar.
veuràs la vida amb molta llum
si tu somrius
si tu somrius.

Ich bin der Welt abhanden gekommen (Rückert-Lieder) Mahler

Estic perdut pel món
en el qual solia malgastar tant de temps,
Fa tant que no heu sentit parlar de mi
que podríeu creure que estic mort!

 no m'importa
 Si penseu que estic mort
 No puc negar-ho,
 perquè realment sóc mort al món.

 Estic mort al tumult del món,
 I descanso en un regne tranquil.
 Visc sola al meu cel,
 En el meu amor i en la meva cançó!

El mestre Claudio Abbado dirigeix la mezzosoprano Magdalena Kozena, i l'orquestra del festival de Lucerna, a l'agost de 2009  

Himne dels Querubins. Tchaikosky

Canta el cor del ministeri de cultura de la URSS, dirigit per Valery Polyansky.

Panaderas de lo perdido. Ual·la

Quan hi ha tanta, tanta qualitat, que basta i sobra dues persones. 

Desig. Rosa Leveroni

Recerco l'alba dins la nit obscura

i se'm fan perdedors tots els camins.

Recerco el cant de l'única font pura

i totes les begudes són verins.

Voldria que el perfum de blanca rosa

ofegués la luxúria d'aquell nard.

Voldria que el meu cor que ja no gosa,

per l'amor no cregués que és massa tard.

Una vela, només, i una atzavara;

un mar ben blau i una blavor de cel;

una joia callada i ben avara,

i l'aquietament de tot anhel.

I trobar-se, Senyor, que em fossis l'alba,

i la vela i el mar i el cant d'amor;

que em tornessis brillant l'ànima balba

i ben clara la font d'aquest meu cor.

Rosa Leveroni

Maig d'amor. Gerard Vergés

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

Sant Jordi. Llorenç Moyà

Cavaller fulgent d'escames,
jo n'estic felló de vós:
sou el més guilant del cós
i d'amor venceu les dames.
Mes, entre brocats i lames,
la nafra, que és de cruel!...
Puix que, ungida amb oli i mel,
la ferida encar saünya,
punyiu nostra Catalunya
amb el fibló de l'anhel.

Llorenç Moyà

M'hauria agradat. Joan Dausà

M'hauria agradat viure en una masia
perduda entre alzines i pins vora el mar,
allà a l'Empordà,
amb una barca petita per sortir a pescar.
M'hauria agradat.

M'hauria agradat que per aquella finestra
mai hagués pogut veure aquell cotxe daurat
frenar massa tard,
o no trobar-me la mare la nit de Nadal
plorant d'amagat.

Però ningú em va avisar que es podia escriure una carta
com qui demana el menú per dinar.
Però ningú em va avisar i el cambrer no em fa cas
i tot sol, en silenci, m'acabo el meu plat.

M'hauria agradat que aquella promesa,
d'amor i tendresa,
no s'hagués transformat, després de tants anys,
en aquella carta distant, de comiat.
M'hauria agradat.

I m'hauria agradat poder ser a casa els vespres
tornant de la feina
i dormirquan el sol també ho fa.
M'hauria agradat.

Però suposo que això va com va,
i com sempre potser vaig fer tard.
I he de viure la vida
com qui encara somia
que potser s'acompleixi allò
que m'hauria agradat.
Però potser vaig fer tard

May it Be. Enya

Esquerdes. Carme Ballús

Com l'heura s'arrapa al mur,
així m'endinso a les esquerdes
I furgo cercant una punta de sol,
un encenall de vent,
un sospir d'aigua.
I mentre amb les ungles esgarrapo
la paret densa,
somio amb prats d'un verd amable,
platges de sorra que acarona,
cels que em permetin volar
amb cos lleuger,
més enllà d'extensos murs.

Carme Ballús